L'humor i el sistema educatiu

Que l'humor és un ingredient bàsic per a l'ensenyament i l'educació íntegres i positives, és un tema que tinc cada dia més clar, perquè trobe que quan desenvolupem la nostra capacitat humorística, ens obrim mentalment, emocionalment i en els valors, és a dir, eixim guanyant. Passa que l'humor, segons ens han dit tradicionalment, és una reserva (com les dels indis) però no per a nosaltres. O sí? Crec que sí, i tant!

Si treballem l'humor, solem veure com es desenvolupen aspectes de la nostra personalitat que romanien sense claror, com ara, el sentit de l'esperança, la voluntat de continuar el camí mamprés (amb revisions, reactualitzacions, canvis d'estratègies, i més), les il·lusions que estaven en l'aire i que comencen a prendre cos, l'esperit aventurer i de curiositat, el plaer per les coses senzilles, xicotetes i que ens envolten (com ara, els recursos naturals, la contemplació del vol dels pardals o l'escolta dels cants o de la música d'un martell), el desig de viure i compartir les nostres vivències i el nostre present, la compassió, la solidaritat, les posicions altruistes i dirigides cap a la diversitat que ens enriquix i les relacions humanes més centrades en l'horitzontalitat.

L'humor també genera major facilitat de tindre idees noves (potser revolucionàries i tot), més humanisme en les nostres relacions, un somriure més espontani i que transforma els nostres contactes amb la societat, una tendència cap a la importància de l'oportunitat, una mirada més alegre quan veiem les persones amb què no coincidim (les tractem amb major compassió, perquè pensem que poden tindre patiments interiors que no gosen manifestar)...

Tot això, l'humor i la seua tasca terapèutica i social, considere, com a mestre i com a persona interessada per l'humor positiu i espontani, que caldria ensenyar-ho al centre educatiu (la Universitat i tot) si volem que l'alumne que demà farà de mestre (a l'ensenyament primari o infantil) o de professor (universitari o de secundària) a més de transmetre coneixements, traspasse la línia de la seriositat i comence a moure's amb agilitat i espontaneïtat pels espais de llibertat creativa, afectiva i emocional que ixen de mans de l'alumne (educació artística, passió per l'escriptura lliure, papiroflèxia, màgia -com la de Tamariz-, habilitats culinàries, etc.). Si veiem les coses amb humor, guanyem molta tranquil·litat, més espais per a nosaltres (intimitat sense sentiment de soledat negativa) i una vida més en contacte amb la societat de què depenem i a què aportem el nostre gra diari i com a regal espontani.

Què en penseu, de l'humor com a possible matèria de la formació de l'alumne?