Amb cadenes trencades: la força de la paraula

Fa uns anys llegia un llibre elaborat per un pres gallec (Xose Tarrío) que començà ben jovenet al món de les presons (i sense cap motiu, ací, a Espanya) i hui he tingut l'ocasió de rebre un missatge d'Amnistia Internacional i d'enviar paraules de solidaritat a tres persones que defenen els drets humans i ara conviuen amb les cadenes de les presons (com podríem dir, en sentit literari).

Crec que aquesta època, hivernal i de major tendència a la introspecció i a la preparació física i tot de cara a la primavera, és una oportunitat ben bona per a tractar el tema de la llibertat d'expressió, del valor de la paraula (l'organització AI recomanava escriure atenent a unes formes per afavorir l'evolució positiva a favor de les tres persones), i de la solidaritat realment sòlida, no eixa que naix del formalisme puntual de campanyes posteriors a un moviment sísmic, per posar un exemple. Així, recorde que una vegada vaig veure imàtgens de Centro-amèrica en què el moviment sísmic... estava relacionat amb la deforestació (i això silenciaren els mitjans de comunicació més poderosos) ja que l'absència d'arbres facilità que el moviment fera més mal (la terra no estava tan sòlida, com també ocorre quan un riu inunda una zona i no té parapeus ni revoltes).

Igualment, com ja he assenyalat alguna vegada, val la pena recordar que la paraula solidaritat té una relació directa amb el mot sòlid (per motius etimològics) i, en el camp dels valors, és eixe valor que practiquem quan ens posem en la pell de l'altre i, a més, treballem perquè tinga una vida més feliç, més lliure, més plena de germanor i de solidesa interior i pacifisme.

Finalment diré que he escrit paraules diferents a eixes tres persones i he procurat que estigueren plenes de trellat, de substància, de sentit de germanor i de força interior cap a aquestes persones que, com les persones del veïnat i jo, formem part d'un món en què si treballem per la llibertat d'expressió (en qualsevol de les seues vessants i sempre que siga positiva, creativa i pacífica), no sols creixerem com a persones sensibles i interessades per la resta, sinó que, a més, treballarem pel respecte cap a nosaltres com a punt de partida per a respectar les altres persones.

Per tant, només podem donar el que tenim, només podem rebre el que té un altre. Tal faràs, tal trobaràs, diu un refrany: si ens respectem, ens mourem (espontàniament) pel respecte cap a les persones del món... des de la fluïdesa, això és, la naturalitat i la franquesa, com tan bé fan els xiquets que han estat educats en ambients de llibertat creativa... i les persones adultes que han decidit moure's en companyia del lideratge de la seua vida, és a dir, com a persones responsables dels seus actes, de la mateixa manera que han actuat eixes tres persones que, durant aquests dies, reben uns ànims i missatges especials.