dissabte, 26 de desembre de 2009

El circ: mites i realitats

La història del circ (i en bona mida de persones excèntriques) és molt més que la història que podem trobar a algunes enciclopèdies o, fins i tot, en textos ben elaborats i interessants de llibres de text, com ara, u dels que va coordinar un històric professor de valencià de Magisteri, Pere Riutort: és la història de l'alegria i l'excentricitat permeses... on les autoritats ho permeten.

U dels meus principis, és a dir, això que per a una persona (ací, jo) és sagrat, és l'excentricitat, és a dir, desviar-nos de la norma social i facilitar que la persona se senta en contacte amb la natura i, per descomptat, amb el món de l'alegria i del moviment, d'eixos llavis que estan en disposició de besar o d'intercanviar missatges que van més enllà de les fronteres polítiques i, també, d'eixos gestos i d'eixa música que permeten que ens comprenguem més enllà de les llengües (per exemple, per mitjà de l'entonació, del contacte entre l'artista i el públic, del sentiments compartits, de la música -ara s'ha descobert que responem igual, emocionalment, visquem on visquem en el món-). Sóc una persona que, des de ben xiquet, he sentit passió pel circ i, des de jove, pel cine còmic, el cine sarcàstic i de tipus social (llegiu Miliki, Cantinflas, Alfredo Landa, Charles Chaplin, el fill de l'artist Miliki, o Groucho Marx).

Igualment he aprofitat algunes ocasions per a llegir entrevistes a professionals com Tortell Poltrona (nom artístic), per exemple, durant els darrers mesos. Hui, a més, he escoltat un xicotet vídeo en què uns alumnes d'una aula d'acollida d'un institut català compartien uns minuts amb l'artista i, a més, expressaven (visualment i oralment) la seua alegria després d'una actuació del món del circ. Més enllà del "Panem et circenses" (Pa i circ), com a política que ideà un emperador romà per a distraure les persones (i en el nostre dia rere dia veiem molt aplicada aquesta estratègia), ens podríem preguntar si realment treballem per la comicitat més enllà del món del circ i si permetem que l'excentricitat (com a símbol de llibertat d'expressió, emocional, anímica, artística i de valors i tot) forme part de la nostra vida diària.

Crec que el somriure, com la disposició personal a practicar un humor sa i que no busque ferir els altres, és u dels actes humans que cal aplicar i posar en moviment cada dia. Amb alegria hi ha joia creativa, hi ha creativitat, hi ha germanor, hi ha intenció de ser receptius a idees noves i d'ampliar el nostre espectre social, més enllà de la casa en què vivim, dels familiars més pròxims (siguem fadrins o no) i del veïnat. Quan passem a la persona desconeguda i comprovem que compartix un llenguatge semblant al nostre (oral i no oral), hem aprovat l'assignatura més gran: la por al desconegut.

En el vídeo, Tortell Poltrona manifesta que sap català, castellà, francés, italià, un poc d'àrab, paraules de grec, que el romanés el considera semblant al català, que ha sigut al Marroc, que té companys artístics d'altres països. I, com a excentricitat (?), considera que preferix les bèsties (animals) a l'esser humà. Crec que el que ens vol transmetre és que les persones cal que recuperem el nostre contacte amb la natura (el qual ens afavorix el desenvolupament del nostre esperit creatiu i el ressorgiment d'idees noves) com a aïna per a desenvolupar la capacitat de gaudi i de joia que cada persona porta dins. Si permetem l'excentricitat més enllà del món del circ (prohibit, encara, en molts països), afavorirem la llibertat d'expressió, la manifestació de la joia en el Món (la Terra) i que, com molts animals, tinguem un esperit de germanor i de comunicació en què els somriures els puguem manifestar amb llibertat i, sobretot, amb espontaneïtat.

Com a històric alumne de Magisteri (especialitat Humanes) i com a pensador lliure, considere que les lleis busquen debilitar l'espontaneïtat humana i, per això, considere que l'excentricitat és u dels valors que cal desenvolupar i escampar, a nivell social, perquè les persones transmetem eixe esperit creatiu que afavorix la manifestació de la línia de pensament de la revolució positiva ideada per Edward de Bono i línies semblants.

Envie, des d'ací, tota l'alegria del món i energia positiva a persones que, durant aquests dies, se senten enmig de la soledat o que passen per moments econòmics greus... perquè recuperen la joia, el gaudi i, per tant, la iniciativa que els permetrà deixar arrere la rutina, la negativitat i la indiferència al sistema econòmic i social actuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada