divendres, 11 de desembre de 2009

Ni tan alts, ni tan rics: el canvi climàtic

Indistintament que no tinga prou informació a hores d'ara i que m'haja dedicat a cercar-ne sobre la possible ocultació d'informació clau (o de tergiversació), sí podem traure algunes conclusions:

1. Ens convé ser lleugerament escèptics i tindre esperit investigador.
2. Interessa que ens llancem a veure una notícia o un tema des de diferents punts de vista: a més d'enriquir-nos com a cercadors, a més guanyarem credibilitat, la qual cosa es traduïx en major confiança en nosaltres (i cap a nosaltres) perquè donarem imatge de persones moderades i que treballem la intuïció i la raó com també les emocions i l'afany investigador.
3. Ens interessarem per la conservació de la natura, forma ben distinta de presentar el present i el futur del país: no és igual actuar "contra" que "a favor de". Sobre això ens hem endinsat en més casos i, no obstant això, tornarem a repetir el que significa: quan actuem "a favor de" som els protagonistes i els que dirigim les regnes de la nostra vida (o del nostre projecte social) i, per tant, som creatius i independents.
4. És molt important aprendre dels errors, experimentar, intuir, deixar fluir el que ens inspira el cor o una paraula o tema: a vegades, en els moments de major calma és quan es gesta la nostra posició futura. Per això paga la pena que ens desenvolguem en espais naturals, pròxims a la natura, davant d'una fotografia o quadre sobre la natura...
5. Estimar la natura i reconéixer que els canvis climàtics han sigut una constant al llarg de la història del planeta ens ajuda a relativitzar, a tractar el tema amb major suavitat i, al mateix temps, proporcionar nosaltres idees per a viure d'una manera més natural, pacífica, humana i en contacte amb la natura: val la pena recordar que la natura és el mitjà en què més anys hem viscut i que, per tant, ens sentim a gust en ella, ens facilita el son i ens fa tindre una vida més senzilla, més pròxima a l'esperit universal i social.
6. Com en un històric llibre, el popularment conegut com "El llibre de la selva", podem adonar-nos que tots formem part del planeta, que tots estem en contacte amb la resta i que, alhora, totes les persones som individuals i col·lectives (diversitat) i que cadascuna aporta el seu granet de sorra, de la mateixa manera que cada espècie animal o vegetal (per separada) forma part del col·lectiu natura, la qual cosa no vol dir que cap estiga per damunt de la resta. En eixe sentit, si ens apliquem la mateixa història, passarem a concebre la natura com un espai en què ens relacionem amb la resta i sense esperit combatiu, sinó de convivència i d'agraïment, perquè vivim gràcies a l'existència del que mengem i hi ha fora de les cases en què vivim: plantes, arbres, efectes naturals, pedres, roques, animals...
7. Que hi ha molt a fer i que podem millorar, com a persones i com a essers vius amb una història i una personalitat prou pròxima, al meu parer, a l'animal, tot i que hem desenvolupat alguns aspectes que ens fan diferents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada