Després de la festa del sorteig de la loteria de Nadal, hui de matí, hi ha un tema que ens interessa més i que ens convé tractar, mas que només siga ara i en profunditat: el valor del compromís entre estudiant, professor i temari. És el que podríem dir "pacte a tres bandes".
No vivim precisament un moment històric en què valorem els esforços personals acompanyats de persistència, perseverança, compromís, lleialtat interior a projectes o disposició per a rectificar (per exemple, quan fa fallida una relació prematrimonial, com m'ha comentat un amic). Ara bé, si madurem emocionalment, deixem arrere eixa disponibilitat per a l'excusa barata o simple (poc importa el preu en metàl·lic, sinó el personal i espiritual, és a dir, el que es traduïx en valors), eixa tendència a la capritxofília (per emprar paraules originals) i passem a centrar-nos en la cultura de la gosadia i del pacte d'amor, com diria el títol d'un llibre sobre el pare Vicente Ferrer i la dona.
"Pacte d'amor, un pacte a tres bandes": un bell títol per a una obra pedagògica. Es tractaria d'un exemplar en què reflectiríem les nostres passes al llarg del projecte educatiu o formatiu que desenvolupem junt amb l'alumne: ensenyar-li a ser investigador, ensenyar-li a ser persona receptiva i... ensenyar-li a fer-nos de mestre, això és, acceptar que també pot aportar molt a la societat. Que no s'ho creu? Deixem-lo córrer, perquè si és un bon alumne, amb esperit de superació i amb optimisme i bon humor, la sort i el realisme sa i productiu (no el desqualificador) l'acompanyarà tota la vida, vaja on vaja i es comunique amb qui es comunique: es mostrarà autèntic i, per tant, de respectar (per la seua fidelitat a la paraula, això és, a la resolució).
Passarem per etapes diferents, i ben distintes. En primer lloc l'acte d'entendre ("dirigir cap a..."), a continuació la importància de comprendre ("prendre amb...") i, finalment, deixar que faça la seua vida, el seu diari personal i sincer i veraç alhora, amb la societat i tot. I sempre atenent al principi d'estimar les altres persones com a nosaltres. Quan passem al respecte, al deixar fer que resulta d'un compromís interior i de la confiança amb la persona i les seues actituds (en primer lloc) i les seues aptituds (ampliables i millorables en qualsevol moment de curiositat), haurem passat a una persona amb principis, amb valors i, a més, amb alegria i afany de renovació mental i emocional, la qual cosa es traduirà, al meu parer (i sempre en funció de les meues experiències), en un interés per la generositat i la cultura de l'afecte i els valors.
En conclusió, haurem passat de l'actitud dirigent (monàrquica, consuetudinària, ortodoxa...), a la grupal (compartir, democràtica...) i, finalment, a la cultura participativa i per la llibertat responsable. Ara podem començar a desenvoldre'ns amb naturalitat, espontaneïtat, amor pel joc i estima per la natura i el que ens envolta. Potser per primera vegada sentim que la fluïdesa ja no naix de la lectura d'un llibre, ni d'un document d'Internet... sinó del nostre interior. Potser també siga l'inici de la cultura de viure intensament i amb tranquil·litat... EL PRESENT, el millor present o regal temporal.
Què vos en sembla, lectoria?
Nota: He escrit aquestes línies acompanyat de música clàssica, potser del segle XVIII i "neoclàssica", en què es conjuga la tranquil·litat i l'espontaneïtat, dos factors claus en els actituds i l'adquisició d'aptituds humanes... i en la joia vital. Independentment que siga de Haydn o no, em fa goig, la fruïsc i em tranquil·litza al mateix temps que m'anima a fer camí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada