dimarts, 1 de desembre de 2009

Regals espontanis i humils

Ahir, després de raonar un temps amb una dona i el seu fill (potser ell n'haguera fet 30), ella em va donar un bes en la mà, la qual cosa em desconcertà. La primera impressió era de dos persones de família humil, treballadora (com solem dir sovint). Però hui, el meu amic Felip, psicòleg amb molta experiència experimental, em comentava que es tracta d'un agraïment a una persona considerada com "autoritat moral" i, per tant, d'una manera de tornar eixe agraïment. Si hi ha res que m'alegre (per damunt de la resta), a hores d'ara i amb independència de la forma, és que fou espontani.

¡Quantes vegades podríem donar gràcies de manera espontània, sense interessar-nos per com rebrà l'altra persona el regal, ací espiritual i moral, sinó de manifestar-li, amb naturalitat i espontaneïtat que li estem agraïdes! Les relacions entre les persones (qui dóna i qui rep), quan són fluïdes, reflectixen que hi ha res per damunt de la qüestió formal, de la mateixa manera que la forma de nomenar un religiós o capellà amb un "don", "mossén" o "pare", no implica necessàriament que eixe siga el tractament interior. Recorde el meu estil de conversa amb Pere Riutort (històric professor de Magisteri) i el d'algunes persones del poble de Tàrbena: entre nosaltres dos no hi havia cap tractament formal (ni tan sols el "vós", que lingüísticament i tradicionalment implica respecte i confiança) i, no obstant això, ens tractàvem horitzontalment. Per tant, hi han afegitons que són secundaris, almenys al costat de la qüestió afectiva, sentimental, emocional i de relació reals.

Finalment, i per enriquir el nostre vocabulari (per exemple, en temporades com Nadal, en què hi ha tradició de fer regals materials) podríem practicar més el llenguatge de sinònims:

1. reconéixer
2. correspondre
3. regraciar
4. donar gràcies
5. estimar

La gratitud no necessita paraules: un simple gest pot ser prou, com aquell somriure amb els braços oberts amb què mon pare i jo ens felicitàrem un dia, després d'un examen mèdic. Recordaré per molts anys aquell instant, meravellós i silenciós. A vegades, el silenci parla més que la paraula pronunciada.


Nota lingüística i sobre generositat: U dels sinònims del mot "regal" és "present", la qual cosa implica que vivim en la Terra, que compartim temps i espai i que, així, podem manifestar la nostra alegria i, per què no, practicar la nostra filantropia i aplegar a espais emocionals enriquidors i amb major independència. O si preferiu térmens equivalents, podrem aplicar la nostra benevolença, benignitat, bondat, noblesa, bonesa, bonhomia, cavallerositat, esplendidesa, desinterés... i molts mots que van més enllà d'una assignatura universitària sobre ètica cívica i moral, per posar un exemple, o de filosofia social.I és que, com tots els membres de qualsevol societat (animal o humana), compartim la nostra singularitat enmig de la globalitat, això és, enmig de la xarxa social que ens pot traslladar a la pràctica de l'esperit universal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada