"Recién robados": humor real

Després de navegar per un correu en què he tingut l'ocasió de llegir un cartell real amb la primera part que encapçala el títol, m'he rist perquè, la veritat, és que és increïble. I és que en el nostre món n'hi ha de persones molt agosarades i de persones molt prudents, poc o molt com el Quixot i Sanç. Però, nosaltres, com ja he remarcat moltes vegades, és a dir, les persones que participem d'aquest bloc o de projectes semblants, prioritzem les posicions moderades, l'espontaneïtat, l'humor positiu (excèntric i tot), el pensament creatiu, la cerca de la veritat informativa (veracitat), el respecte per les diferències i, així, a més de créixer (com a persones i com a mestres o alumnes) ens endinsem en un estil de vida més animós, preparat per a acceptar els errors ("Errare humanum est", equivocar-se és humà), en els matissos que tenim les persones (anem més enllà de les virtuts i els defectes, com ens han educat tradicionalment), en els talents majúsculs que tenim (això que ens naix amb molta facilitat o naturalitat, que potser siga un do natural o genètic) i en allò que ens fa feliç, més joiosos de viure i de compartir temps i espai amb la resta de persones (independentment del nostre grau d'activitats col·lectivistes i de col·lectives).

Com m'escrivia per carta una assistent social que conec, quan u se sent feliç, irradia felicitat a les persones que les envolten, irradia optimisme, esperança amb majúscules, esperit creatiu, amor per la vida i pel present, esperança pel demà. I tot això, i més, malgrat el canvi climàtic i més temes que, si els aprofitem com una oportunitat, poden ajudar-nos a ser més ecohumanistes, més pacifistes, més internacionalistes, més amics de cultures diferens a les nostres i, al mateix temps, més nosaltres, més jo: si el jo creix, s'expandix cap al tu (inicialment) i, a poc a poc, caminarà cap a un nosaltres (la societat mundial). Aquesta successió i pas podria explicar-nos per què algunes persones fortament creatives han tingut un esperit internacionalista o universalista, és a dir, han respectat la seua persona i han passat a la seua aportació a la Humanitat, fins i tot les persones molt creaives que anaven més a la seua (actuaven amb major independència).

Ser independent no desfà ser social (i al contrari). És un joc d'estirament i elasticitat, com els músculs del cos... i de fluïdesa, perquè moltes de les persones més optimistes i creatives han passat per activitats o passatges distints i amb espontaneïtat, com l'aigua del riu quan passa d'una comarca muntanyosa a una plana: s'adapta al terreny. La diferència és que nosaltres sabem com adaptar-nos (deixar córrer) i com fer que s'adapte a nosaltres (fer invents), com els nostres avantpassats quan es preguntaren com podrien fer que l'aigua anara a ells i, així, poder mantindre's més temps en un espai fix.

I, a més, podem aprendre a inventar la nova vida, eixa que sí és nostra, no la que ens feren creure que era nostra en aquells temps històrics en què ens deien que érem com l'ànec lleig. Ara ens hem mirat a l'espill, durant uns instants només, i ens hem vist elegants, guapos, senzills i amb una mirada distinta al PRESENT i a la REALITAT: som imaginatius, realistes i... creatius. I això ho hem recuperat i començat a aplicar, però mai no ho hem robat...