Cada sessió és diferent

De la mateixa forma que quan comencem un dia, no veiem les coses igual, perquè hi han canvis respecte a la vespra (o a l'última classe), cada sessió també ho és, de diferent. Per això, podem dir que el mestre comença la nova classe amb curiositat, fins i tot quan n'ha tingut una abans. "Com serà aquesta?".

Igualment, mas que portes preparada una sessió, com qui s'organitza una intervenció radiofònica (en directe o enregistrada), hi ha l'espontaneïtat, molt positiva en el món que vivim, massa organitzat de manera quadrada... perquè l'espontaneïtat permet que les persones siguem creatives, que mirem la realitat des de punts més flexibles i més oberts i amb formes irregulars, és a dir, riques artísticament com també ho és el blanc d'ou (la part exterior) respecte al rovell. Així, la clara és molt més ampla, rica en formes, diversificada i, personalment, em recorda la llibertat d'expressió, la riquesa cultural que hi ha quan juntem maneres distintes d'entendre la vida, i la creativitat.

L'espontaneïtat també ens ajuda a traure l'humor, u dels fonaments capitals de l'ensenyament, perquè a més de col·laborar mútuament entre el professor i l'alumne, també interessa que la sessió siga alegre, rica en estímuls positius, que no semble una assistència formal, sinó amb trellat (en què val la pena invertir temps) i en què el docent indique els intermedis i els nous temes a tractar (bé per mitjà d'algun gest, bé per mitjà del silenci momentani, bé per mitjà de l'humor com a forma d'intermedi...).

Finalment diré que cada mestre és diferent i que si alguna cosa crec que unix més el mestre i l'alumne és l'honestedat, la transmissió de la passió i la vocació, l'afany de millorar i treballar la creativitat i, sobretot, eixe "no-se-què" que fa que els dos se senten interessats per l'ensenyament i l'intercanvi. Podríem dir que els bons mestres saben reconéixer que són alumnes i, potser açò, la senzillesa i la humilitat, siga el punt de partida que transmet el sentit de l'horitzontalitat i del respecte per la diversitat, dos aspectes que no formen part de les relacions més habituals entre qui ensenya i qui aprén, però que en el nostre cas tots dos van units: són com dos germans que es respecten mútuament. I no sols un dia...