Cooperació enmig de l'aparença

Ahir vaig tindre l'ocasió de raonar amb una amiga que busca treball i que, potser, se'n vaja a una altra població o a l'estranger i tot. Davant la desesperació que a vegades ens acompanya, ens és molt útil compartir temps i espai de reflexió junt amb persones optimistes (com aquesta amiga), que treballen el sentit de la cooperació, que diàriament les veiem amb formes senzilles de viure i que, per descomptat, tenen bon sentit de l'humor, ja que l'humor és un element que fa costat a l'espontaneïtat humana, tan necessària en aquests temps de reptes i de pas cap a l'acció (perquè l'apatia ens fa indiferents, la malenconia ens orienta al passat i l'enyorança no ens duu enlloc).

No obstant això, la lectura d'algunes dades actuals ens ajudaria a comprendre un poc millor per què la cooperació necessita un reforç humanista, ecològic i decidit. Tot seguit exposaré un fragment de l'article "Los jóvenes 'pasan' de las marcas blancas" (periòdic Mercado de Dinero, 1-31 octubre 2009, no. 191):

"Según el estudio, en caso de optar por marcas blancas, las favoritas de los adolescentes son las de Mercadona (33%) y El Corte Inglés (21%). La mayoría (63%) asegura que comprarían casi siempre su marca favorita, y reconocen que el estatus es el atributo más importante que las firmas les ofrecen: el 42% dice que se decanta por marcan que le hagan parecer adinerado, y más de un tercio (34%) afirman que resulta importante mostrar qué marcas llevan."

(Nota: La lletra negreta és meua.)

Potser tinguem una tercera part de la població amb moltes possibilitats de mostrar-se indiferent a temes socials... fins que els toquen la tafarra i, encara així, com la publicitat pot més que eixe grup ("les"), la passivitat dificulta el canvi de model de societat i, per tant, l'esperit creatiu, potser continuen igual, la qual cosa no és senyal de creativitat, de canvi, de qüestionament de l'statu quo ni de compromís amb la societat.

Igualment, quan un país no funciona bé, com quan ocorre a una persona, una de les posicions psicològiques més oportunes és deixar a banda els temes (durant un temps) fins que les fortes emocions (com les dèbils) hagen donat pas al seny, al coneixement, a la moderació. És aleshores quan, des del desig de començar de bell nou, podem optar per l'esperit creatiu com a element del nostre dia rere dia i, així, tendir més cap a posicions optimistes, positives i que ens encoratjaran a continuar pel camí de la curiositat, els reptes, la motivació i, com diu la penelista Rosetta Forner (llibre "Pídeme la luna"), practicar "l'esponsorització positiva", això és, patrocinar-nos per mitjà de missatges positius que acompanyaran als nostres somnis i esperances i projectes. I per què? Doncs perquè entre la preparació i el resultat posterior i positiu... només hi ha un pas i, sovint, ens és familiar perquè s'ajustava prou a la nostra projecció. A més, és més important prioritzar els intents i el procés de canvi (tot i que els èxits siguen parcials) que la cultura de l'èxit, les aparences i la manipulació: mentres que la primera ens fa més servils, la segona ens allibera de moltes cadenes i antics condicionaments i, per això, ens obri més portes i finestres, mas que, per exemple, en castellà, alguna persona avorrida (és un dir) ens diga "Tu nombre no abre puertas".

Potser no n'obriga, de portes, però sí de relacions humanes més sanes, més creatives, més alliberades del món de la manipulació i l'egoisme, amb major sentit de la vocació i el treball i que, fins i tot si pensàrem que l'emigració és la millor eixida, mantindríem relacions riques, bé per Internet, bé per telèfon, bé per carta... A vegades, com menys veiem una persona, més l'estimem, la qual cosa no té res a veure amb l'aparença que naix del sentit d'inferioritat... que demana a crits una compensació: el poder econòmic i els aspectes exteriors de la persona.

Finalment les persones senzilles poden vestir de manera saludable sense necessitar fer-ho de punt d'onze i, a més, tindre una vida interior ben rica i relacions personals de qualitat i centrades en el respecte, l'honradesa, l'esperit creatiu i l'autenticitat, entre altres qualitats.