Identificació de preferències

Hui he consultat diferents planes sobre Leonardo da Vinci i la seua aportació al món dels invents. Sembla que ha sigut u dels meus ídols o personatges de la història en què més m'he fixat al llarg del temps, després de Sòcrates (pel sentit de la veracitat i la seua inclinació pel pensament lliure i la joventut), de Gandhi (pel seu treball per la pau), d'Einstein (per la seua contribució al món de la pau, com a alternativa al militarisme), de Ramón y Cajal (pel seu humanisme i interés per la pau) i per Leonardo da Vinci (per la seua capacitat per a inventar màquines). Això era el que m'atreia quan era adolescent o jove.

A hores d'ara empre planes d'internet relacionades amb Leonardo com a pont per al desenvolupament de parts humanes no tan dominades, és a dir, per a tindre una formació més completa. Una de les primeres preguntes que m'ha provocat l'observació de l'aparell digestiu (en u dels seus dibuixos) és si d'alguna manera tinc una inclinació pel món de la medicina, part del saber que ja m'atreia quan n'havia fet onze. Crec que fou una de les possibles eixides universitàries per la qual podia haver-me interessat quan encara era xiquet, però vaig prioritzar Magisteri: apostí fort i acabí els estudis.

Igualment algunes persones han destacat la meua facilitat per a la psicologia o per al periodisme. En qualsevol cas, em fa l'efecte que tinc la sort de ser polifacètic, una de les qualitats que potser començaran a primar-se en un futur no precisament llunyà, perquè seran bàsiques les habilitats per a adaptar-se als canvis, flexibilitzar posicions tradicionals (personals o socials) i, així, ampliar el grau de competències.

En un món en evolució constant i en què em fa l'efecte que assistim a un nou renaixement (potser per mitjà de l'ecologia i la seua gran influència en el món actual i el futur immediat i de la major proximitat entre cultures), crec que, igual que fa cinc-cents anys (i un poc més), tornarà a haver un tema central que influirà prou en la resta: l'ecologia. Si aleshores fou la lluita per l'humanisme i, per tant, per la independència de la religió, ara, per mitjà de la recerca de la independència respecte al capitalisme (sobretot) hem començat a entrar en una revolució semblant a la d'aquells segles: el pensament lliure i el creatiu renaixeran com a imprescindibles. Temps al temps, que tot aplegarà...

Nota: Alguns estudis, centrats en l'evolució del sistema feudal i el capitalista, ja comencen a parlar d'uns cinquanta anys de transició cap a un altre estil de vida. I n'hi han que tracten el capitalisme com un sistema econòmic i social que ha iniciat una fase de regressió. ¿Començarem les persones a contactar més amb la natura i a crear més consciència social i favorable a un estil de vida més creatiu (capitalisme) i horitzontal (socialisme), és a dir, més centrat en la cooperació des del respecte a la singularitat?