Adaptació als temps contemporanis

Mentres pensava quin títol podria posar a aquest article, m'he recordat de la pel·lícula "Temps moderns" (de Charles Chaplin) i d'unes frases de Charles Darwin. Deia així, el famós investigador: "L'espècie que sobreviu no n'és la més forta, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al canvi."

Així com abans el mestre podia agafar un llistat d'idees o materials i tindre'ls per molts anys (perquè la missió se centrava, principalment, en la reproducció i acumulació de dades), ara és molt interessant adaptar-se als canvis, per exemple, per saber com tractar un alumne amb mà esquerra i, alhora, fer que actue com a persona responsable. No és el mateix sancionar una persona que fer que assumisca la responsabilitat dels seus actes. Tampoc no és el mateix fer que una alumna se senta ridiculitzada enmig de la resta de persones que raonar un temps amb ella, al despatx, quan puga el mestre (després d'haver-la avisat amb discreció). Igualment no és igual informatitzar una classe ("perquè ara si no fas ús d'internet, estàs endarrerit") que dedicar un temps a les relacions humanes i una part de la setmana (per exemple, una hora repartida en dos mitges hores d'estudi sobre com indagar a Internet) a fer que les persones aprenguen a investigar per si mateixes... després d'haver-les guiades.

Finalment vull afegir que, així com abans el mestre es limitava a la part lògica, entre altres punts, ara també incorpora (almenys els docents més avançats, curiosos i flexibles) la part emocional de la persona, és a dir, el conreu de la creativitat com un element clau per a la societat i per a l'individu que ajudem a créixer. I dins d'eixa creativitat també inclou el que podríem dir "creativitat de valors", això és:

1) col·laborar junt amb l'alumne perquè la societat assumisca que els canvis es produiran quan les persones siguen receptives, tolerants, flexibles, creatives, desenvolupadores de valors com la solidaritat i d'actituds com l'altruisme o el preguntar sense afrontar-se,
2) estimar les coses senzilles i naturals que hi han al nostre voltant,
3) aprendre amb plaer per tal de sentir-nos més lliures, independents, inconformistes, humanistes, ecologistes
i 4) renovar esquemes mentals, emocionals o d'actituds que havíem heretat de les persones més pròximes a nosaltres (durant la infantesa) i que ara observem que podem canviar des de la nostra posició de persones adultes (cronològicament) i... amb intenció de madurar les nostres emocions i, així, prendre més les regnes del nostre present.