Moltes persones recordem (i no precisament de manera positiva) aquells anys en què algun mestre sense amor per l'ensenyament ens va dir que no dibuixàvem com tocava. No sé si és que ells eren àngels i tot ho feien bé o què els impulsava a aportar una posició que ni tan sols implicava que ells intentarien donar-nos exemples.
Tot i això, a vegades tenim la sort de trobar-nos amb un mestre que defén l'ús lliure de l'art, del dibuix i que ens empeny a ser autònoms en eixe món. Hi hagué eixa possibilitat, en el meu cas, quan un mestre de primer de magisteri ens va dir que podíem fer el que volguérem sempre que en acabant li explicàrem què havíem representat. La realitat es mostrà bastant diferent i, no obstant això, podem dir que fou el primer pas.
Ara he decidit, des de l'ús de la llibertat i la creativitat artística, començar a intentar la reproducció de les formes externes... però des de formes inicialment mixtes: imaginació i realisme. Motiu: que quan u vol fer un pas avant, el primer que necessita és calma, paciència, assimilar que no tot eixirà com voldrà, que li ajudarà l'alternança d'estils (per fer més flexible i fluïda la tasca) i que si u s'esponsoritza positivament i amb tranquil·litat i constància pot créixer molt: com a persona (a nivell general), com a artista i com a persona creativa (filosofia pràctica de la vida).
El camí és mitjanament llarg, ple de revoltes i moments interessants i, sobretot, ple de motivació pel sentit de la curiositat. És l'ensenyament lliure, junt amb "l'autodidàctic" una alternativa al model d'estudi actual i que ara podem emprar per a exercitar la nostra llibertat? En principi crec que sí. O així em sembla ara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada