Mestres socials (...i 2)

El llibre que ens havia servit de bon matí per a incloure unes frases d'Einstein és "Einstein: Su vida y su universo" (Walter Isaacson, ed. Debate, 1a ed., set. 2008). I ara n'afegirem més, perquè ens venen com l'anell al dit per als temps que vivim i, també, per a fer una crida a la solidaritat. Ací les teniu, però sobre ell, a partir de les conclusions d'un article que ell titulà "Per què el socialisme?":

"En l'esmentat article, Einstein sostenia que el capitalisme exacerbat produïa grans diferències de riquesa, cicles d'expansió i depressió i nivells creixents de desocupació. El sistema estimulava l'egoisme en lloc de la cooperació, i l'adquisició de riquesa en lloc del servici a la resta. S'educava les persones per a fer carrera abans que per a l'amor al treball i la creativitat. I els partits polítics es corrompien per les contribucions dels propietaris del gran capital."

Quasi res porta el diari! ¡Quantes coses pot fer un mestre, sense passar per la teoria, per a ensenyar el socialisme no autoritari i que compartia Einstein junt amb socialistes democràtics com Bertrand Russell o Norman Thomas pel 1949!...

Seixanta anys després eixa pareix la lliçó del dia o, si més no, una que podem escriure per a reescriure-la, fer-la nostra, reformar-la, actualitzar-la i aprofitar-la per a treballar la creativitat. I per què? Doncs perquè passem per moments semblants i, tanmateix, en què hi han temes nous, com l'ecologisme, que ens fan canviar les propostes de millora. Ja sabem allò de "Nous reis, noves lleis": cal que el mestratge, com l'aprenentatge, s'ajusten al present, al moment que compartixen mestre i alumne junt amb la societat. O, com podíem llegir en el diari econòmic "Expansión" (22 oct. 2009, p. 31, article La Historia como periodismo del pasado, y el periodismo como historia del presente), la presidenta d'Unidad Editorial apostà per l'exemplaritat: "En una sociedad democrática, todos debemos ser ejemplos para todos" i "La abundancia de información no permite reflexionar de forma adecuada sobre el pasado".

En resum: és preferible prendre el passat com a model, a partir d'exemples que ara també ens siguen útils, i exercir la nostra professió amb passió, vocació i amor per l'aprenentatge i la contribució a la societat des del respecte a la diversitat i a la singularitat.