L'ofici d'escoltar l'alumnat

A més de ser guia o orientador de la classe, eixa crec que és una de les funcions centrals del mestratge, també és interessant deixar-nos dur per la tasca d'escoltar l'alumnat:

1. Ens permet descansar un temps, mentres afinem la capacitat d'escolta activa.
2. Permet que l'alumne se senta protagonista i membre actiu de la classe.
3. Ajuda a passar a un segon plànol, després de la nostra introducció inicial, la qual pot anar acompanyada d'una espontaneïtat que porte cap al tema a tractar al llarg de la sessió. Recorde que un professor d'ètica (curs 1985-1986) començava amb una salutació, en acabant ordenàvem la madeixa i, finalment, el mestre passava a la funció de moderador.
4. Ens ajuda a afinar més el nostre coneixement de cada alumne, sobretot si en són menys de 50. Recorde que el mestre que millor contactà amb mi (i suponc que amb la resta de companys) fou u que durant el curs segon de Magisteri només tenia sis o set alumnes (en un despatx menut) i, al curs següent, potser menys de trenta (dins d'una aula per a trenta o trenta-cinc alumnes): tot un privilegi.
5. Fa possible que revisem les nostres tècniques d'estudi, perquè tenim l'oportunitat de comprovar el grau de coneixement i aplicació de les tècniques que ensenyem (bé del món de la creativitat, bé del món de l'anàlisi, bé del món del pensament lliure). Quan escoltem, ens examinem.
6. També ens ajuda a aprendre noves dades que poden ser-nos d'interés, com a persones curioses, a llarg termini. Cada persona és un tresor digne de conéixer i de compartir: la Universitat és una casa en què ens hem de sentir mestres i alumnes. Recorde que durant una classe de valencià, amb Pere Riutort com a mestre, vaig dir que mon pare havia sentit la paraula cantell a Sagunt i que a Alaquàs també s'emprava, mentres que a Aldaia usàvem el mot entrepà. Això feu que el mestre manifestara el seu interés per les dades.
7. Posa a prova la nostra capacitat de síntesi (per exemple, recordar les idees centrals d'una exposició).
8. Ens ajuda a demostrar el nostre respecte cap a l'orador, o bé cap a l'alumne que fa ús de la paraula.
9. Ens permet confirmar que és més important escoltar que parlar, sobretot en els nostres temps actuals (tenim dos orelles i només una boca).
10. Ens ajuda a comprendre per què és important el silenci, com a mitjà per a manifestar, per exemple, el desig de canviar d'un tema dins d'una exposició, per part de l'alumnat.
i 11. Fa que primem tant l'ofici d'escoltar com el d'escriptor, pintor, escultor, orador, etc. en un món que necessita "donar senyals de sensibilitat": recordem que molts consellers històrics, segons un estudi fet per la psicòloga estadounidenca Elaine Aron, autora del llibre "Les persones altament sensibles: el do de la sensibilitat", han sigut persones amb molta sensibilitat. I, en una cultura que actualment camina cap a un passat que permetrà harmonitzar les relacions emocionals (almenys per part dels sectors més interessats i avançats del món de l'ensenyament) i les del món de la lògica (amb massa implantació en el món capitalista), és fonamental tornar a recuperar la capacitat d'escolta, com a signe de respecte per la persona, per la natura i per les relacions humanes que treballen per la urbanitat.

Nota: Continuarem, amb la revolució positiva i tot, encara que ho fem en altres escrits, perquè la nostra missió és la presentació i pràctica d'alternatives pacífiques i creatives a la filosofia blanc / negre, bo /roín, correcte / incorrecte, amic / enemic, etc. que tantes vegades hem sentit i viscut durant les sessions de la Universitat: contruïm en lloc de criticar, fem en lloc d'assenyalar, practiquem en lloc de filosofar, actuem en lloc de mostrar-nos massa prudents, etc.