Escoltar una persona "del món de la cultura"

Potser algunes persones hàgeu escoltat mai alguna personalitat del món de la cultura, com aquell dia que escoltí Enric Valor, més enllà de la cacera i la seua tasca del món de les rondalles o de la flexió verbal. Però el fet és que sols recordar-les per molts anys i si, a més, tens l'ocasió de trobar-te, de nou, amb elles... et sents una persona afortunada, perquè no és fàcil accedir a persones així i, a més, tindre un moment per a escoltar-les o raonar i tot.

La visita d'Enric Valor a Magisteri derivà d'una entrevista que havíem llegit a classe (publicada pel setmanari valencià El temps) i que l'aprofitàrem per a tractar el tema del llenguatge popular, els contes i, així, arrimar més la part lingüística (encara que fóra a classes de "Lengua española") a la vida diària i de l'alumnat. A més, permetia que observàrem la llengua com un element que fluïx, que està en moviment i que va més enllà de la gramàtica pura i dura (com solem dir els estudiants... i molts mestres i tot), la flexió verbal o les funcions del sintagma nominal.

Igualment, la visita d'un "intel·lectual", com ara, Enric Valor, també permet comprovar que són persones de carn i os, que tenen més punts comuns amb nosaltres que diferències, que han aplegat al seu punt, entre altres motius, perquè han perseverat en els seus projectes, perquè han tingut confiança, perquè han sigut constants (tot i els alts i baixos) i perquè tenen una il·lusió que els mou a caminar i a procurar millorar.

A vegades també són persones que tenen un ambient familiar que juga al seu favor, o bé són persones que s'han desenvolupat enmig d'un moviment o moment històric que els ha fet costat. Açò no és cap manifestació de victimisme, sinó una veritat com el temple: hi han hagut personalitats com Leonardo, Rafael, Miquel Àngel (o més moderns, com ara, Einstein, Picasso, Stravinski,...) que han coincidit amb canvis substancials o qualitatius a nivell social, mental, cultural, econòmic, creatiu, etc. i en participen.

Finalment afegiré que conec persones, també afortunades, que han tingut la sort de contactar amb persones com el filàntrop Vicente Ferrer i que són ben pròximes a mi. M'han contat que després de tindre eixe regal de la vida, no tornen a casa de la mateixa forma que se n'anaren: han aprés més i, fins a tal punt, que senten com si importaren més les coses xicotetes, eixos instants que han pogut compartir amb persones que les empenyen a continuar amb els seus projectes (o a revisar valors i creences), eixes vivències que han tingut mentres passaven eixos minuts d'intercanvi... Enric Valor tancà aquella exposició, bastant informal (detall que agraírem), amb una frase molt pròxima a la que empraré ara: "Perquè jo ja n'he fet vuitanta-dos, però vosaltres...". Una frase amb què desitjava i impulsava el públic a continuar la faena de preservar la llengua i, a més, de difondre-la i indagar-la.

Moltes gràcies, N'Enric.

Nota: Anys a venir, poc després de lliurar-me un guardó per una investigació històrico-lingüística sobre Manises i la séquia de Benàger (l'Horta), vaig retre homenatge a molts mestres meus i, com no, a Enric Valor, de qui hi havia un bust en el lloc on érem les autoritats locals, el públic, la històrica professora de "Lengua española" i jo. Gràcies.