"L'alumne orientador"

Fa més de trenta dies, una amiga i psicòloga escoltava el meu parer sobre dinàmica de grups, perquè ella me n'havia demanat informació sintètica i pràctica. Li l'havia elaborada la vespra, de manera espontània, amb un dibuix sobre la clàssica classe en forma militar (les taules quadrades) i algunes formes alternatives d'organitzar materialment la classe (una U, mitja O, una aula amb el mestre al davant de l'alumnat i que deixa arrere la taula, etc.).

Però, per damunt de tot, li insistia en la necessitat de reforçar les persones creatives i estimular les tímides (amb tacte i vista), així com de transmetre la importància de la creativitat en l'aula...: de res serviria acumular informació sobre dinàmica de grups i en acabant fer una vida centrada en la competitivitat, una mena d'autisme social (vida egòlatra i tot) i la por al pensament lliure i creatiu.

I més, que el jovent d'ara necessita una educació que mescle música tranquil·la i actituds emocionals sanes (per part del docent), a més d'una cultura dels valors i a partir d'un mestre que també presenta la seua vida com un aprenentatge continu (amb errades i encerts, amb progressions, amb interés per la societat, etc.), així com d'un mestre que també escolta molt... (té dos orelles per a escoltar i una boca per a parlar).

Quant als mètodes d'estudi i la funció del mestre, aplegàrem a la conclusió que si exercia de moderador, aplicava el mètode socràtic, o bé orientava, o bé creava lliçons magistrals de qualitat i en què l'alumne també tinguera veu i vot (comunicació en els dos sentits), o bé emprava qualsevol mètode alternatiu als de l'escola "de la reproducció i acumulació d'idees", tindríem al davant un professional que prepara les classes i que, si aplega a l'interior d'alguna persona, se sentirà més satisfet i impulsat a continuar el mestratge.

Pel que fa a "aplegar a l'interior d'alguna persona", encara conserve una carta que m'envià una històrica assistent social, molt compromesa en la seua faena, i en què m'indicava que quan passen els anys i moltes persones per davant d'un professional que exercix les seues funcions des d'un punt de vista humanista i centrat en el "client" i algú s'ha sentit "alumne" i amb la sensació d'haver aprés,... i ho comunica al professional, es viu una grata alegria que anima a continuar en la professió i, per tant, a millorar la qualitat de la formació, és a dir, a persistir en l'aprenentatge continu.

Persistir amb vocació: potser siga aquesta la finalitat de qualsevol professió en què les relacions humanes juguen un paper tan clau, com ara, mestre o professor. I no sols ara, en el present, sinó que influiran en el demà i, en més d'un cas, en la major probabilitat o menor d'accedir a una ocupació, enmig d'aquesta societat que sovint fixa la seua mirada en la "meritocràcia" ("el poder dels mèrits", bé acadèmics, bé professionals), com ja batejaren anys arrere, i en un estat fortament burocratitzat i en què bona part de la població desconfia de l'altruisme (com ara, fer classes particulars debades).

Sobre l'exemple de l'altruisme, el qual m'afecta directament i és un cas real, vos exposaré les frases que em digué una dona, després de veure un cartell amb "0€": "Lo primero que pensaría es que me está engañando o que son de baja calidad. No me fiaría...".

Bo, canviem de tema i orientem el dia rere dia cap a la confiança i les relacions franques, d'aprenent a aprenent i de tu a tu.