La ciutat del present

Moltíssimes persones vivim a una ciutat, a diferència de fa un segle. Igualment la ciutat, com el poble, han canviat en molts aspectes, per exemple, quant a "higiene humana", és a dir, quant a interés, individual i col·lectiu per la netedat, motiu pel qual convé impulsar el valor urbanitat. A continuació reproduiré una part de l'article titulat "España: definitivamente un país de guarros" (periòdic "Mercado de Dinero", 1-30 junio 2009, no. 187):

"(...) Me propongo:
Usar siempre las papeleras de la calle, ¡algunas tienen incluso cenicero!
Recoger las cacas de mi perro, igual que las recogería si lo hiciera en mi casa. Mis conciudadanos no tienen por qué sufrir una calle llena de excrementos y mi perro se merece un dueño como Dios manda.
Usar los contenedores de vidrio, papel y pilas. Si están llenos, no dejaré mis residuos en la acera, los volveré a llevar al contenedor en otro momento o buscaré otro que esté menos lleno.
Utilizar los servicios de limpieza de mi Ayuntamiento para tirar lo que ya no me sirva. Algunas cosas son contaminantes y pueden resultar peligrosas para otras personas.
No usar los contenedores de obra ni los alcorques de los árboles como papelera o cubo de basura.
Buscar las papeleras y los ceniceros en los bares. Si no están a la vista, pediré que me faciliten uno.
Mantener un volumen moderado en mis conversaciones en lugares públicos. Los demás tienen derecho a escucharse sin tener que gritar.
No obstaculizar el paso cuando me paro a hablar con alguien en la calle. La vía pública es de todos y debo permitir a los demás peatones que sigan caminando.
Mirar a los lados antes de salir de un portal o una tienda para no llevarme por delante a la gente que camina por la calle.
Ceder mi asiento en el transporte público a ancianos, mujeres embarazadas, inválidos y a todo el que pueda necesitarlo más que yo. Si no estoy sentado, ayudaré a que estas personas se sienten en los asientos que están reservados.
Respetar a los demás como quiero que me respeten. Tengo derecho -y los demás también- a vivir en una ciudad limpia, a no sufrir ruidos excesivos, a no ser pisoteada y a vivir tranquilamente junto a mis semejantes.
Enseñar a mis hijos normas de urbanidad para que se conviertatn en ciudadanos responsaables y respetuosos con su entorno."

I ara, després de tota aquesta tirallonga de punts a recordar, ens podríem fer unes quantes preguntes:

1. Com ens les hem afanyades per a aplegar fins ací, fins a aquesta classe de ciutat i comportaments?
2. Com pensem actuar demà, o ara mateix?
3. Què farem a la Universitat, quan vegem que no es complix?
4. Ens dedicarem a revisar les lliçons del dia o a transmetre el sentit del respecte com a fonament de l'educació urbana?
5. Primarem el premi, la bona acció o conducta... o treballarem per crear ciutadans respectuosos amb la resta, per mitjà d'articles o d'interés per temes socials com aquest?
6. Inclourem aquest article per a l'examen o el mostrarem com a una crida a l'atenció, a la cultura cívica, ètica i moral?
7. Jugarem amb l'humor durant el desenvolupament de la sessió d'educació cívica?
8. Ens preguntarem què ens ha portat a interessar-nos pel tema?
9. Cantarem alguna cançó (valga la redundància) amb una lletra per una ciutat neta o ens dedicarem a reguinyar?
10. Impulsarem els estudiants cap a un professorat que incloga l'educació cívica o simplement ens interessarem en el pas d'informació?
11. Què podem fer, com a mestres i com a alumnes (totes les persones), perquè aquest tema no ens siga indiferent dia rere dia?

Darrere de moltes preguntes hi han respostes impensables, fins i tot originals i grates, amb autenticitat, senzillesa, humilitat, perseverança, optimisme... i amb una forta creença en u mateix (lideratge)... Però més enllà del clàssic i estereotipat "Si u vol, pot", nosaltres diem, i en majúscules, "SI U VOL, HA DE TROBAR LA MANERA DE PODER" (*) . I aquestes darreres paraules, reconec, no són meues, sinó tretes i traduïdes del llibre "Pídeme la luna", de Rosetta Forner, plana 107.

Conclusió: si volem una ciutat més neta, més enllà de la voluntat, hem de trobar que la informació pot servir-nos de generalitat (idees principals), però les mans i el respecte per l'ambient (ecològic i social) són les claus que obrin el poder que tenim cadascú en el futur de la ciutat que ja comencem a preparar des del present.

(*) --¡Memeces! -dijo Jaguar (...). Memeces y más memeces, porque nadie les cuenta que no basta con desear algo o con imaginarlo, lo más importante es averiguar cómo contribuye uno por acción o por omisión tanto "a lo que sucede" como "a lo que no sucede en su vida".