Una mirada més completa

Durant una de les sessions d'Història Contemporània (3r de Magisteri) el mestre feu repàs a temes d'actualitat i que, potser en altres temps, haguera sigut impensable, com ara, que el partit comunista italià decidira fer un canvi qualitatiu i ingressar en un grup europarlamentari diferent al que podríem considerar "propi".

Temes com el que ací he exposat amb brevetat ens mostren que una presa de decisió pot dependir de moltes variables. Així, ara que passem per un moment econòmic i social no precisament positiu i sí obert a la possibilitat de madurar emocionalment i de participar en la societat (per mitjà de l'esperit creatiu que totes les persones podem desenvolupar sense necessitat de ser un leonardo...), hi ha una pràctica que pot fer-nos més mestres i alumnes al mateix temps i, a més, enriquir-nos interiorment i com a persones del planeta. Em referisc a l'anàlisi, estudi i lliurament de temes que ens impliquen a nivell mundial: l'ecologisme, l'amor i interés per cultures diferents a la nostra (i les que ara també viuen a la península), la xarxa Internet com a possible aïna d'ús escolar i universitari per augmentar el nostre grau de curiositat, la medicina alternativa o la natural, l'altruisme i la cooperació (junt amb entitats no venudes al poder mediàtic o polític, és a dir, creatives), la revisió de la història com a assignatura (cerca del respecte per la tolerància, la diversitat i l'esperit de germanor... en lloc del clàssic enfocament centrat en una visió positiva -en aparença-, europeista, patriòtica i que deixa a banda les minories o els grups històricament marginats -dones, persones no heterosexuals, comunitat gitana,...), etc.

En resum: ni els temes són tan clars (si més no, per a les persones amb esperit creatiu i que busquem ser les organitzadores de la nostra vida des de nosaltres), ni les persones som indiferents a temes globals (com als individuals o més particulars), ni "està la cosa" per a deixar-la córrer. El que plantem hui, en forma de llavor, és la planta que demà creixerà i donarà els seus fruits, com el xiquet mentres es desenvolupa durant els primers anys posteriors al part. A més, si hui actuem de manera més independent i amb gosadia, demà tindrem més probabilitats de ser persones més creatives, la qual cosa facilitarà que assumim el nostre protagonisme i que tinguem una passió més gran per la professió,(mestres), per la vocació i per l'afany de servici cap a l'alumne i, de manera indirecta, cap a la societat.