Una classe en contacte amb la natura

Una de les coses que més recorde de la meua vida com a estudiant d'institut, fou el dia que un professor de filosofia, ecologista, va decidir fer la classe enmig de la natura que hi havia en l'espai de l'institut. Fou una espècie de jornada de portes obertes, la qual cosa no impedí que deixàrem de concentrar-nos en la matèria del dia. És més, em fa l'efecte que ens sentírem més harmònics i més atents que en la clàssica aula, la qual ja coneixíem mil·límetre a mil·límetre i que, en el fons, acollia monotonia, una pissarra també amb formes ortogonals (en grec, "angles rectes")...

Per això, davant de la rectitud de cada dia, sentíem un alliberament, una novetat, un espai ample en què ens podíem sentir més en família (no hi havien espais rectes entremig, ni camins de formes rectangulars, ni portes rectangulars, ni pissarres rectangulars, ni taules rectangulars...). Em permetreu que em bote algunes normes lingüístiques: la repetició de "rectangulars" és perquè ens conscienciem de la importància de les ments obertes i que les persones som polimorfes (això és, tenim moltes formes): de pensar, de ser, d'actuar, de sentir, de valorar la vida i la societat, de concebre l'educació o l'ensenyament... Això em fa pensar que una de les aportacions pedagògiques (del camp de l'ensenyament) que cal fer... és canviar la forma de les aules, fer sessions en espais oberts o enriquir la decoració de l'aula amb imàtgens de la natura.

La riquesa de formes, senyal de viure en una cultura lliure i en una societat en què es pot discrepar, dissentir i parlar sobre tot, és possible quan un estat se centra en salvar la creativitat humana, en lloc d'acaçar-la o prohibir-la per mitjà de codis jurídics que tenen poc de moral i molt de repressiu, o en lloc de crear una forta burocràcia que ajorna moltes de les iniciatives populars o les obliga a passar pel cercolet de l'Administració (com ara, les activitats de voluntariat, ara més planificades des del poder polític, tot i que n'hi han, d'independents). Potser ens interesse tornar a posicions de conservació dels valors humans i del sentit de convivència amb la natura i amb l'humanisme: conviure les persones amb els elements naturals ens fa protagonistes (portem la iniciativa de moviments "a favor de") i donants (donem a la natura un exemple d'actitud cívica, de respecte pel que és natural) i, per tant, en rebem (per exemple, la joia de poder passejar després d'una jornada de pluja i, així, poder alenar l'aire pur). Una mena de llei d'atracció: tal faràs, tal trobaràs. O una cultura de respecte mutu.

Finalment reproduiré un article publicat a la revista de psicologia positiva Mente Sana (no. 47, "Naturaleza sanadora"):

"Pasear por el parque o, simplemente, contemplar un cuadro o una foto en la que la naturaleza sea la protagonista ayuda a mejorar la atención y la memoria en un 20%, según publica la revista Psychological Science. Lo han descubierto un grupo de psicólogos de la Universidad de Michigan (EE.UU.), quienes también han constatado que el contacto con la naturaleza disminuye el tiempo de recuperación de los enfermos de cáncer. Al parecer, el ajetreo y el bullicio de la ciudad tienen sobre las personas un efecto estimulante, pero también consumen buena parte de nuestra capacidad de atención y retentiva. La naturaleza, en cambio, produce un efecto de relajación, al tiempo que mejora nuestra atención y memoria, tanto si podemos disfrutarla en directo como si la debemos contemplar en fotografía." (p.18)

Nota: "Retentiva" vol dir "memòria". I les formes rectangulars, a diferència de les riques en angles, només tenen quatre angles i tots de 90º... per tant, són posicions rígides que cal suavitzar per mitjà de la cultura de la creativitat, el pensament lliure i positiu i, per què no, a través d'un interés per la revolució positiva (més centrada en una vida creativa que en una vida de desqualificació contínua...).