Mestres socials

Inicie aquesta exposició (o article, com preferiu) amb unes paraules d'Albert Einstein, tretes d'un llibre que més avant citaré.

"M'he convertit en una mena d'enfant terrible en la meua nova pàtria a causa de la meua incapacitat per a callar i tragar-me tot el que ocorre. A més, crec que les persones majors, perquè a penes tenen res a perdre, caldria que estigueren en disposició d'alçar la veu en nom de les persones jóvens i que estan més subjectes a major nombre de restriccions."

Hi ha ací un Einstein ja jubilat, resident a Estats Units, molt independent i prou tranquil durant l'època de la cacera de bruixes i, fins i tot, decidit a trencar una llança per persones de minories. Es tracta, per tant, d'una lliçó que podem prendre com a exemple i, igualment, recordar que no cal ser famós per a ser una persona interessada pels temes socials del present i, al mateix temps, continuar amb el nostre mestratge i l'aprenentatge continu.

Així, ahir llegia en l'ABC (22 oct. 2009, pp.60-61) que el llindar de pobresa en una llar amb una persona adulta representava 7753'3 € cada any, la qual cosa equivalia (en mesos, que no en les clàssiques catorze mensualitats) a 646 €... Actualment aquest és el salari que cobre... si descompte la quantitat que pague cada mes a la propietària de la casa en què visc. Les xifres canten la música que calia cantar. `

¿I què pot fer un mestre en una situació com la del present, quan hi han famílies que tot i tindre ja pagada la casa en què viuen, estudien la possibilitat d'emigrar a l'estranger i tot? Crec que cal aprofitar els coneixements per a passar-los a la societat que en un moment determinat ens feu possible que finalitzàrem els estudis universitaris i, per tant, adoptar una posició de mestratge al servici de les persones que estiguen interessades per prosperar, canviar d'esquemes mentals, renovar idees, deixar arrere el que ja no té trellat o ens faria mal i, des d'una posició valenta i creativa, passar a mirar el present com una oportunitat per a aplanar un futur més sa, ecològic, humanista i de germanor. Per a això, caldrà, entre altres coses, fer unes relacions humanes més horitzontals i treballar més l'altruisme i el voluntarisme.