Després de llegir unes frases d'Aristòtil i una gràcia en què els mots "sin duda" o semblants es repetien prou, he decidit passar a escriure aquest article.
Crec que és positiu adoptar posicions moderades, intermèdies, distants dels extremismes, més pròximes a l'esperit de diàleg i, per descomptat, que estimulen la persona a la curiositat. La curiositat és una mescla de dubte, aventura i certa inseguretat, la qual cosa fa del procés d'aventura un camí ple de prudència i atreviment.
En aquests temps, en què l'economia funciona com funciona i en què vivim en un estat que encara conserva una mentalitat parcialment feudal (és de persones franques reconéixer-ho) -per exemple, pel tractament que reben certes autoritats o perquè encara perviuen lloguers antics que resulten de la històrica emfiteusi ("jo empelte", en grec) (1) i manifestacions culturals i tot- és interessant fer ús del pensament creatiu per a impulsar reformes des de la voluntat, la persistència, l'esperit de col·laboració i ampliació del cercle d'amistats i de contactes (més enllà de la família i les persones més conegudes o amigues), el dubte que fa avançar ("i si...?" o el també famós "què passaria si...?").
Com diria Josep Ma. Espinàs, "La humanitat ha avançat, tant moralment com científicament, quan no ha tingut por al saber". L'obertura mental agermana, crea nous vincles (afectius, culturals, de pensament, d'actuació, d'ecologia, d'organització, etc.). Llancem-nos a l'aventura i fruirem del procés de créixer i ajustar-nos als nostres valors i principis. Qui ha dit que sempre s'ha de fer el mateix?
(1) Emfiteusi: Relació extraeconòmica entre l'usuari (emfiteuta) i el propietari dels materials, de la terra, de la propietat, etc. El propietari pot ser reial (un monarca o una reina, com un príncep, si és la màxima autoritat), un senyor feudal no religiós ni reial, un religiós o una entitat religiosa o, en casos molt puntuals, un particular sense cap títol nobiliari. A hores d'ara, al País Valencià i a Espanya, encara hi han pervivències feudals. Sobre açò, Enric Sebastià i un altre historiador, feren un estudi pel 1988. La veracitat és amiga de la llibertat de pensament i d'actuació creatives.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada