Temps al portàtil (escolar...)

"Tiempo al portátil escolar" i "Empiezan las clases con ordenador; a los alumnos les gusta esta herramienta y los profesores piden calma para introducir cambios". Heus ací un article i la síntesi aparegudes al diari La Vanguàrdia (3 octubre 2009, p. 30). Continuem... (i sempre amb informació de l'article):

"Si la introducción de la tecnología en el aula no va acompañada de un objetivo pedagógico, carece de utilidad, señalan los maestros."

Anys arrere vaig tindre la sort de llegir un article sobre ordinadors, la Generalitat de Catalunya i si convenia destinar diners inicialment reservats per a ordinadors escolars, a la investigació científica de malalties com l'epilèpsia o l'Alzheimer. L'escrivia un escriptor, el qual insistia en què, encara que l'ordinador s'incorporara "a la vida moderna", la capacitat humana per a processar la informació era la mateixa que cinc-cents anys arrere i que, a més, si un educand necessita millorar l'escriptura, ho manifestarà quan ho faça a mà o a màquina (com deia un anunci de neteja i roba). Això de la mà i la màquina és un afegitó meu i respecta l'esperit de l'històrica reflexió d'aquell lletrat.

Igualment, si observem amb un mínim d'atenció la fotografia que acompanya l'article del diari, trobarem més de deu alumnes que potser n'hauran fet onze i que estan separats, aïllats de la resta, la qual cosa ni concorda amb l'esperit creatiu de la revolució positiva ni amb l'esperit creatiu d'una societat (almenys eixe és el meu parer), ja que la societat creativa treballa en grup i respecta la individualitat, la qual cosa no té gens a veure amb eixa fotografia. Observem tireres, com la clàssica classe militaritzada, però ara, individualitzada. No debades, en el darrer paràgraf de l'article, podem llegir: "Además permite personalizar más la enseñanza".

Quina opinió tinc de l'ordinador, com a element de l'aula? L'ordinador és un bon element si...

1. Participa en la relació mestre-alumne.
2. S'empra com un element de treball, privat i des de casa.
3. S'apren a buscar informació, a analitzar-la, a contrastar-la, a valorar-la i a triar-la.
4. Acull un mètode d'estudi centrat en l'estudiant (com a receptor de l'ensenyament) i el mestre (com a aprenent i orientador).
5. Participa com el llapis o la llibreta, com un element més, però sense elevar-lo a una categoria superior.
6. Forma part del treball en grup (durant els estudis fets per alumnes que col·laboren en grup per elaborar un estudi).
7. S'empra com a element que ens informa (com una enciclopèdia), però no com a un component educatiu que ens permet escoltar música de manera passiva: val més crear una xicoteta orquestra o tres colles musicals a partir del nombre d'alumnes de l'aula... Per què? Perquè la música serà humana, farà ús de materials musicals palpables, promocionarem l'aportació individual dins del grup (la qual cosa farà que la persona se senta més part del tot) i, a més, respectarem la tradició musical (harmonia entre la colla i la singularitat de la persona).
8. Treballem les formes humanes (de moltes dimensions, més enllà de la quadratura dels quatre angles de la pantalla de l'ordinador) i, així, també el sentit del tacte com a element de les relacions humanes.
9. Dediquem més de la mitat de la classe al contacte visual i auditiu (a més de la resta) entre el mestre i l'alumnat, així com entre l'alumnat.
10. L'aula, ordenada en sentit de lletra O (democràtic i participatiu), d'U (sentit creatiu, obertura a nous esquemes) o d'una O allargada pels extrems (sentit democràtic i flexible), inspira creativitat i té quadres, dibuixos, articles de premsa, plantes, panoràmiques d'espais oberts, etc.
11. Un dia a la setmana deixem a banda els ordinadors i fem una classe diferent... i en contacte amb la natura i disfressats d'animals o de persones extravagants (o com en ple Carnestoltes): desenvolupem la imaginació (molt interessant en un medi social com els centres educatius) i, a més, transmetem amor per la vida natural i les coses senzilles i per... l'humor.

Crec que aquests onze punts són tan bàsics en qualsevol nivell de l'ensenyament. Com sempre, he afegit l'humor: el considere clau en una societat fortament complexa i que necessita orientar-se més cap a les coses senzilles i, així, començar a estimar les coses grans i complexes. I en això, com en tot, ningú no naix mestre.