Prioritzar interessos de l'alumnat

Una de les preguntes que ens podem fer, com a docents o com a persones interessades per l'ensenyament, quina classe d'alumnat prioritzem, crec que és una de les qüestions capitals. Des del meu punt de vista, crec que cal primar l'alumne que necessita ajuda perquè gose equivocar-se, preguntar, participar en grup, aportar les seues idees, col·laborar amb la resta de la classe (o de la colla de treball), etc. En segon lloc m'interessaria per les persones fortament creatives, perquè se sentiren part del tot, és a dir, membres de la classe (ací hi hauríem de fer un esforç per acceptar eixes persones que poden anar més avançades que la resta, quan fem preguntes difícils i tot, com un històric amic meu de Magisteri). Finalment em centraria en l'alumnat que s'inclina més per la memorització, per les notes elevades, per passar el curs, per acabar l'examen i començar de bell nou.

Si l'ensenyament es centra, entre altres aspectes, en desenvolupar la part creativa de la persona, és imprescindible:
1) que les persones més tímides se senten atretes per la curiositat i la humanitat de totes les persones,
2) que les més curioses tinguen espai en què fluir amb el seu esperit de preguntaire
i 3) que les persones més indiferents a l'ensenyament com a forma d'aprendre a enriquir-se socialment i psicològicament siguen conscients que poden aportar molt a la societat per mitjà de la seua facilitat per a agafar les idees i, així, accelerar la transmissió de saber... per a formar una societat més creativa.

Durant la meua evolució com a alumne he passat de prioritzar la memorització a sentir-me part del procés d'ensenyament, és a dir, a sentir-me integrat en el dia rere dia que els bons professors intentaven que seguírem. La seua finalitat no era crear persones que emmagatzemaren molts coneixements, sinó persones més lliures, de pensament creatiu, analistes i pràctiques, realistes i obertes a les coses desconegudes (des de l'esperit de curiositat fins a la tolerància per les cultures diferents o molt distants de la nostra), interessades per millorar el propi sistema educatiu de la Universitat i de la societat, fer que nosaltres eixírem de la Universitat per a poder aportar molt a nivell social (com ara, valors, formes alternatives d'ensenyament, estratègies d'aprenentatge, esperit de superació, esperit d'investigació, passió pel mestratge i per l'aprenentatge, vocació...), etc.

Quan passen els anys i, després de fer una mirada breu cap al passat, trobes que encara tens curiositat per temes d'ensenyament i aprenentatge, a vegades et preguntes si allò que realment portes en el teu interior és un amor per la formació continua de les persones: des de les més pobres fins a les més riques, des de les més distants fins a les més pròximes (en el sentit geogràfic i en el camp dels valors), des de les més jóvens fins a les més velles, etc. O, potser, és que gaudixes compartir temps, espai, senzillesa, alegria, humor, creativitat, sentiments, valors, i més amb persones que, tot i les diferències, tenim més punts convergents que divergents, és a dir, més semblances que diferències... en un món que s'enriquix quan aposta per la diversitat, la tolerància, el bon humor, l'alegria per la senzillesa, l'intercanvi cultural, etc.