Actuem en societat

Pel 1995 m'aplegà des de Madrid un dossier sobre els drets humans i, en una de les planes, podia llegir "Nadie es una isla". I he començat així, unes vint-i-quatre hores després de llegir en "La Gaceta de los negocios" (30 setembre 2009) el paràgraf següent, tret de l'article "Las emprendedoras chinas tienen algo que enseñar a las empresas de Occidente":

"(...) en China se valora muchísimo al emprendedor hecho a sí mismo. Como ocurre en EEUU y no en otros países, no hay envidia, sino que al que ha ganado dinero por sí mismo se le admira" (p. 28)

Fins ací el que ens interessa. Sembla que en alguns mons les persones es formen de manera autodidacta... ¿100%? No m'ho crec: ningú no naix mestre i totes les persones som mestres i alumnes de la resta. Una cosa és que impulsem un sistema social fortament (i perillosament) competitiu..., i ben diferent és que tinguem la constància, l'esperit de superació i millora, el sentit de l'humor (al costat del "negoci" : "negació" + "oci"--- "negació de l'oci o lleure") o la creativitat com a elements claus perquè una població (o un estat i tot) cresca i es desenvolupe o, fins i tot, valore de forma positiva el fet que una persona tinga esperit d'iniciativa i el desenvolupe.

En eixe sentit, definirem creixement com l'evolució quantitativa i desenvolupament com l'evolució que va adjunta de canvis qualitatius, això és, radicals, de l'arrel, des de l'arrel. Per exemple, un xiquet creix mentres dura la infantesa fins els inicis de l'adolescència. Aleshores es produïxen canvis qualitatius (veu, faccions, els centímetres d'alçària, bona part de la seua visió del món, etc.) que l'acompanyaran la resta dels anys: parlem, per tant, d'un desenvolupament.

En resum: qui és el mamprenedor que es fa per complet? Ningú, cap persona. Aleshores, si això és cert (perquè totes les persones som mestres i alumnes alhora), la pregunta del milió: "Per què podem llegir frases així, com les del periòdic?". Personalment, i permeteu-me el sentit de l'humor, perquè hi han diners i tinta per a imprimir... És a dir, perquè si repetim una mentira "cinquanta-mil milions de vegades" (com deia un històric mestre d'institut), potser creem una falsa veritat i, fins i tot, escampem una idea que, mentres no la qüestionen i no adquirisca força i s'escampe com una gran taca de petroli enmig de la mar, mantindrà el nostre poder mediàtic i, per què no, psicològic, emocional i potser posem el món no tangible (els dels valors, els principis, la solidaritat, etc.) entre l'espasa i la paret. O, com diuen en anglés, podrem posar més d'una persona en estat d'ansietat (to keep someone in a state of anxiety).

Nota: Açò d'aprendre llengües diferents a les habituals, també ajuda, si som curiosos i tot, a tindre una visió distinta del món, això és, a observar les coses amb més calma, des de més angles i mes a sovint i, així, guanyar riquesa (en el món de l'espiritualitat -el no tangible, el no palpable- i, com no, sentir-nos còmodes en el tangible o material -des de la qüestió dels diners, fins al fet de tindre una planta-).

Curiositat: El mot "solidaritat" prové del llatí "in solidum" i significa "íntegrament". Té molta relació amb la paraula "sòlid"... i quan parlem d'una persona íntegra, ens referim a una, formada, i de manera prou encertada (en el camp emocional i tot, perquè no tot és qüestió de ser ric materialment o espiritualment -la qual cosa no implica creences religioses- sinó una major harmonia diària entre el ser i el tindre, entre el dir i el fer). I, potser podríem haver començat per ací, pel tema del ser i del tindre i del dir (llenguatge, idiomes, filosofia) i el fer (manualitats, part tècnica de la persona) però hem decidit crear un registre i de manera espontània,... hem aplegat ací i així.

Fins la propera publicació.