Algunes barates reals: informació social

Fa poques hores he tingut al meu davant el darrer número de la publicació "¡Tú!" (set. 2009, no. 117), elaborada per l'HOAC. En una columna titulada "Reconocer lo bueno" podem llegir frases com aquestes:

"Charlando con unas amigas, Feli comenta, con mucho salero, que la crisis espabila la mente. No podía comprar lo que necesitaba, lo pensó y cogió la ropa antigua guardada en su armario. Fue a esas casas que compran y venden ropa de segunda mano, consiguiendo su deseo. Me cuenta otra amiga, hace poco, que le ha pasado parecido, pero decidió regalar la ropa a una conocida que lo está pasando bastante mal.

He visto en la calle a una joven con un muñeco de madera que baila con un cordón llamando la atención de tal manera que la gente no se marchaba sin dejar monedas. Cristina, que trabaja por la tarde, ha encontrado otro trabajo para la mañana. Le explicó a una amiga suya lo contenta que estaba. La amiga le pidió que le dejase el trabajo a ella, que no tenía, y le cedió el empleo de las mañanas, con la conformidad de la señora para la que trabaja.

(...) La crisis ayuda a que los corazones se pongan al servicio de los hermanos. (...) Movamos nuestra mente y corazón."

M'ha agradat molt aquest escrit signat per A. Berges. Ens mostra que les persones podem fer molt amb la creativitat, la qual curiosament renaix en moments tèrbols o oportuns (segons com els mirem). Ens interessa recordar que la curiositat va acompanyada de dubtes, paradoxes i un toc de por (prudència), la qual cosa no impedix que traguem a relluir (interiorment) el nostre esperit d'atreviment, de superació, de mirar les coses des de l'obertura a nous camins i camins no llaurats, perquè el mèrit no és treballar un camp hàbil, sinó posar en marxa i fer-ne útil un camp segon, nou i que inicialment era terra erma, abandonada, desconeguda i oberta a molts usos, de la mateixa manera que un xiquet pot agafar una botella d'aigua com la que ara hi ha damunt de la taula d'estudi i, en lloc de ficar-ne, d'aigua, en un got, començar a emprar-la com si fóra una guitarra. Moltes aplicacions que pot fer un xiquet no pot fer una persona adulta (perquè vivim dos realitats diferents), però això no vol dir que la persona adulta siga incapaç o no tinga cap possibilitat d'accionar la seua part creativa. Només faltaria això!

Comencem amb preguntes davant la realitat, trobarem respostes i ens sentirem satisfetes, com a persones, de tindre un cor humà i una ment que ens ajuden a avançar i, al mateix temps, de fer barates i, així, de sentir-nos més part d'eixe tot que rep el nom de societat. I, a diferència de com llegia en un cartell religiós setmanes arrere, accionarem en una societat amb noms, cognoms, sentiments, emocions, personalitats diferents, lògica, organització, realisme, etc. a més del sempre necessari espai creatiu, en lloc de treballar en una societat anònima.

La solidaritat, com l'altruisme, la cooperació, la germanor o la sensibilitat davant temes socials, econòmics, culturals, polítics, etc. no naix d'un simple toc de la vara d'un mag com Tamariz, sinó de molts tocs d'alegria en un tabal i amb acompanyament de diversos instruments musicals, és a dir, d'interessos, responsabilitats i Esperances compartides i majúscules. Sí, amb una "E" majúscula..., com la d'espontaneïtat.