dissabte, 24 d’octubre de 2009

Quina Europa creem per mitjà de les conductes?

Quan he llegit un titular del periòdic "La Gaceta de los negocios" i en acabant he passat a endinsar-me un poc, he començat a pensar que és un article en què es pretén fer una assimilació conducta=ser això, és a dir, com si una persona fóra el que fa en un moment. Es tracta d'una actuació de les persones "políticament correctes", eixes que en aparença són bones amigues, per dir-ho de manera familiar, i que, implícitament, desitgen que actuem "com totes", la qual cosa és més difícil que aplegar a la lluna amb una granota voladora durant un somni infantil o adult. Heus ací un fragment del dia 22 d'octubre del 2009 (p. 51):

"Además, puntualiza, 'estan imponiendo la creación de una comunidad yuxtapuesta bajo sus propias reglas'. Del mismo modo, el escritor indica que 'ellos piden respeto, pero no hacen lo mismo con otras religiones o creencias'".

¡Senyors, que vivim a Europa, i tenim molt a repassar de la història del continent, abans de passar a desqualificar (cosa molt fàcil) i a criticar les persones de cultures diferents i, a més, reduir-les a la cosa simbòlica, en lloc de la forma de ser!... Com dic moltes vegades, i com a alternativa al patriotisme (implícit en les línies del periòdic), "Les persones estem per damunt de les banderes", això és, dels símbols, de les particularitats i de les coses externes. L'orientadora Rosetta Forner, en el seu estudi "Pídeme la luna" (Ed. Planeta, 2008, pp. 150-153):

"Se trata de monstruos que confunden los comportamientos con la identidad. Me explico: comportarse de tal o cual manera no significa ser eso. (...) En el Club del Redil no pueden soportar que haya gente feliz, que sonría y tenga proyectos, que siga soñando a pesar de las tormentas vitales, o que se atreva a tener ideas propias, a creer en sí mismo/a. (...) Muchas veces tienen la apariencia inocente de alguien que te dice las cosas por tu bien. O se parapetan detrás de ese 'te lo dice la voz de la experiencia'. ¡Ni sentido común, ni gaitas!, simplemente Tocapelotis. Los hay y muchos (...) sembrando la confusión entre propios y extraños. Obviamente, son más papistas que el papa."

Desitge, des d'ací, que les comunitats minoritàries d'Europa, comencen a fer realitat projectes pacífics, de tipus cultural, educatiu, comunitari i que, al mateix temps, respecten les característiques majoritàries del poble en què viuen en contacte i, igualment, siguen tolerants amb les diferències, és a dir, amb la diversitat. Tal faràs, tal trobaràs. Per tant, la cultura del bé i la confiança recíproca ens pot dur cap a un continent més pluralista i creatiu. Avant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada