A la darreria del 1992 un company de Magisteri (de treballs en grup i tot) em deia que llegia un llibre sobre la democràcia. L'autor, Noam Chomsky, estadounidenc d'origen rus, se centrava en quina classe de democràcia és la que realment podríem qualificar com a model (amb varietats i tot): la democràcia popular i de caràcter democràtic. L'obra, "La por de la democràcia", és tot un repàs a la història del país que s'autoqualifica com el bressol de la democràcia, els Estats Units, ...i que ha sigut el màxim importador del model real, ben diferent de la democràcia popular.
Som moltes les persones que parlem de democràcia i, sovint, ho fem des de tants parers com caps hi han en la conversa. No obstant això, hi han unes idees poc o molt comunes, quan parlem de democràcia "de deveres". Així:
1. Ens centrem més enllà de la simple participació electoral (eleccions presidencials, generals, autonòmiques, per districte, municipals, laborals, a classe..., per al claustre escolar, durant les reunions de la finca, etc.).
2. Persistim en la necessitat de celebrar eleccions obertes i en què les persones triades no se mantinguen en el càrrec durant molt de temps, tot i que considerem un temps mínim (i ací segons el context) com a imprescindible per a crear certa estabilitat. Càrrec rotatori i triat amb llibertat real (més enllà de la legal): respecte pels drets humans.
3. La democràcia també es manifesta en el respecte per les diferències humanes i per la tolerància de la dissidència, la discrepància, el dissentiment i les opcions creatives positives (com les del model de la revolució positiva, presentada per Edward de Bono).
4. La democràcia promociona les relacions horitzontals (en lloc de les verticals o jeràrquiques), el sentit de germanor, l'humor positiu, la contribució individual al col·lectiu, l'autenticitat (honradesa, integritat, veracitat, coherència dit/fet...), la responsabilitat durant l'exercici de la llibertat, les cultures (relació, intercanvi, coneixement, etc.), la solidaritat (actuació en favor de...), l'autonomia i la independència personals, el lideratge, la creativitat, la sensibilitat, l'esperit de superació, etc.
5. Tendix a una major sensibilitat amb el medi ambient, com a element en contacte amb les activitats humanes o de les quals ens beneficiem materialment o espiritualment. Promociona la cultura del respecte pel medi ambient.
6. Considera important les relacions humanes per mitjà de l'afecte, la joia de cada dia o acte de participació, el respecte a les diferències (sexuals, d'origen, culturals, actitudinals, valors, etc.), els models d'expressió humanes (art, literatura, teatre, música, fotografia, cartellisme, mímica, cartellisme, circ, etc.), els invents (per exemple, durant una exposició) o els elements de qualsevol forma d'esbarjo (per exemple, empinar un catxirul·lo, observar com unes persones juguen a la baralla, assistir a un acte esportiu, o ensenyar jocs pacífics i no competitius).
7. I més..., perquè és una forma de governar, administrar, gestionar, organitzar, fer, actuar, participar, promocionar, etc. que no roman estàtica sinó en moviment, en fluïdesa i flexibilitat, amb esperit de millora i amb moments de reflexió (amb la intenció de créixer i desenvolupar noves estratègies d'actuació, de pensament, de valors i d'actituds). I entre totes les persones que decidisquen participar amb vocació, afany de servici, altruisme, creativitat i humor.
Una vegada més, l'humor, un element bàsic de la psicologia humana, participa en un escrit més: estimula molt l'esperit creatiu de les persones i contribuïx a mirar la realitat amb major flexibilitat, com si fóra un paracaigudes obert: podrem contemplar la natura mentres viatjarem i, per tant, ens beneficiarem a dos bandes.
Per això és tan important parar-nos a pensar si el sistema democràtic actual ho és o, simplement, és un element legal per a justificar una actuació que, per mitjà de les eleccions, legalitza els procediments que empren els del poder per a intentar anul·lar l'esperit democràtic que naix de les bases populars i de l'esperit de creativitat i l'humor.
dijous, 8 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada