Econòmiques i empresarials... pràctiques

No he estudiat econòmiques i empresarials, però sí he llegit alguns articles sobre l'economia espanyola i l'actualitat. Si fóra professor universitari d'econòmiques, o d'econòmiques i empresarials, faria el següent:

1. Fer que els estudiants formaren grups (si foren un mínim de deu alumnes) i que exposaren temes d'actualitat, per mitjà de documentació d'Internet o de la premsa o de la televisió.
2. Que tractaren l'economia des d'una perspectiva social.
3. Que es conscienciaren de la importància de les seues preses de decisió actuals, de cara al futur del país o de l'ambient en què es mouen (autonòmic, comarcal, local...).
4. Que participaren en algun col·lectiu social, durant algun cap de setmana o quatre dies al mes i que entrevistaren alguna persona de càrrec (major o de base).
5. Que llegiren en classe algun article de la premsa econòmica i que l'analitzaren entre tots els alumnes (si el grup fóra menor de deu alumnes).
6. Que retallaren articles de la premsa local, comarcal o valenciana i que els exposaren a l'aula durant un temps, perquè es creara sentiment de participació social.
7. Que s'informaren sobre les principals ONG pel desenvolupament social i les seues tasques actuals a l'estat espanyol o al País Valencià, quant a la situació sòcio-econòmica.
8. Que s'animaren a crear algun col·lectiu a nivell comarcal (sempre que aportara un caràcter creatiu i d'acord amb la revolució positiva plantejada pel pensador creatiu Edward de Bono o de caràcter innovador i propi).
9. Que llegiren a classe el llibre "La revolución positiva" (Edward de Bono) per agafar idees creatives i posar-les en pràctica dia rere dia, o com a punt de partida per a idees posteriors.
10. Que assumiren que la societat els paga part dels seus estudis universitaris i que tenen l'obligació moral de tornar-los (si més no, des del meu punt de vista). Tractar aquesta frase.
11. Que es facen la pregunta moral més gran: "Què faries tu si...?".

Aquestes han sigut les onze primeres idees que m'han eixit de manera espontània. No vull dir que siguen les més bones, ni tampoc les úniques i vàlides, sinó que considere que són pràctiques perquè l'estudiant d'econòmiques i empresarials passe a implicar-se a nivell social i, així, siga una persona més activa dins de la societat en què viu i es mou. Cap persona no és una illa, sinó una part més del tot, la qual s'enriquix per mitjà de la cooperació social, perquè amplia el camp de coneixements, el grau de creativitat i la utilitat del que aprén. I tot més enllà de la memorització.

Què en penses, lector, d'aquests temes?