Hui he tingut l'oportunitat de llegir un article de la revista Integral (no. 358, "Ecoterapia para la depre ambiental") en què exposa que les persones hem viscut molt de temps en comunicació amb la natura i, per això, ens és una col·laboradara. Com ja assenyalí dies arrere, també ens fa costat, la natura, quan vivim en contacte amb fotografies que ens presenten arbres, espais oberts i de color verd i aigua, l'aigua de la mar o del riu, el color terra (en distintes graduacions), etc.
Una de les coses que he aprés, durant els darrers sis mesos, ha sigut els beneficis que podem extraure del passeig, l'escolta activa, la contemplació, les coses singulars dels animals (com ara, el cant dels ocells o la música que naix dels grills), etc.
L'article recomana fer canvis lleugers i més enllà de la lògica cartesiana a què ens hem avesat tant a la cultura "occidental". Llegim:
"La ecoterapeuta Linda Buzzell-Saltzman recomienda alas personas con alteraciones emocionales que pasen más tiempo rodeados de naturaleza, interaccionando con el aire, el agua y los seres vivos, y guiándose en su actividad diaria por el curso del sol, en lugar de por el reloj. Durante retiros de fin de semana y vacaciones conviene recuperar el contacto con la realidad natural en la que nos hemos desarrollado durante millones de años."
¿Podem traslladar açò a l'ensenyament, a l'educació lliure i al nostre dia rere dia? Sí. L'experiència em diu que convé estar en contacte amb la natura i... amb la societat en què vivim, això és, alternar moments de calma i contemplació dels béns que ens venen donats (els naturals) i la vida en societat, les relacions interpersonals. I..., compartir eixos béns amb altres persones!
En un moment en què prima molt la lògica i les emocions ràpides (sobretot entre els més xiquets i els adolescents actuals), proposar alternatives, com fer una vida més senzilla, natural i en comunicació amb persones tranquil·les, íntegres o diferents a nosaltres, ens enriquix. ¡A totes les persones... que en participen, d'aquesta filosofia de la vida!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada