diumenge, 1 de novembre del 2009

Imaginació & Realitat

La imaginació i la realitat escolars (universitàries i tot) són imprescindibles, al meu parer, perquè prospere una societat. Si ens fixem només en la part realista de la societat i de la vida, tendim a tornar-nos més rígids, mentres que si estimulem la part imaginativa... junt amb la realista treballarem el naixement d'idees noves (dignes de posar-les a prova) enmig d'un possible sentiment de malenconia o de desesperació. I no estan els temps, ara, precisament per a la deseperació, sinó per a impulsar la part creativa de la persona: des de l'alumne, fins al fontaner, sense oblidar la treballadora de l'ajuntament, el capellà, el psicòleg, l'artista que ha fet una exposició o la monja que col·labora en una associació altruista.

Indistintament de les creences, les formes de ser, el nostre sistema d'actuació predominant (organitzatiu, mental, social o de noves idees), vivim un moment interessant i en què paga la pena aprofitar una oportunitat. I com? Doncs considere que, en primer lloc, amb molta imaginació al poder, al principi, perquè a poc a poc passem a analitzar la idea, la motlegem i, finalment, la presentem a la societat amb humilitat, senzillesa, esperit altruista. Igualment cal tindre present que les idees s'accepten quan passen al camp social i demostren ser més eficients que els antics sistemes de vida, d'actuació. Si molts projectes de Leonardo, per posar l'exemple més sagnant, no anaren avant, fou perquè la societat no estava preparada mentalment. No obstant això, quan la societat (les persones) estimem que ens convé fer un canvi qualitatiu és, per exemple, quan passem, com ara, a adoptar nous estils de netejar la casa per mitjà del pal...

No és que les persones no tinguem idees, sinó que sovint les considerem absurdes fins que no passem al sentit pràctic i veiem que l'antigor ja no convenç tant com el present. Quina idea podem traure de tot això? Doncs que quan actuem de manera més creativa som més receptives a les noves idees i, per tant, persones més flexibles, més obertes, més fluïdes i que relativitzem un poc més (per mitjà del qüestionament del poder fàctic -polític, eclesial, militar, mediàtic...- i de tradicions o estils de vida que ara ja no ens convencen plenament). Relativitzar un poc ens estimula la creativitat, relativitzar molt ens porta a la indiferència, com la cultura de la Nova Era... Per tant, ¿convé treballar i estimular, entre els estudiants, el sentit receptiu per mitjà de la creativitat? Com a mestre, crec que sí... i des de la cessió a ells del protagonisme de la classe, després de l'orientació inicial. Cada alumne ha de sentir-se protagonista del curs escolar... en comunió amb el mestre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada