"Canvia el teu barri, canvia el món"

Amb aquest lema, ecologista i creat per activistes, atenent a informació de la revista Integral, tornem de nou al tema de la importància de contactar amb les persones més pròximes. A hores d'ara conec persones del barri gràcies a l'interés per sentir-me integrat en el barri, com a mitjà inicial (després de contactar amb persones de la finca, de només dos pisos) per a passar a ampliar la xarxa social.

Sovint coneixem casos de persones que viuen en una finca i en què poques vegades contacten amb persones que la compartixen. Crec que en un moment com el present, en què pareix que la cooperació puga ajudar-nos a suavitzar la situació econòmica que vivim (de manera activa o de manera passiva), ens interessa difondre els nostres interessos a la resta de persones (donar-nos a conéixer) i, igualment, compartir els punts comuns amb la comunitat (valga la redundància o la repetició). També és molt important respectar els parers que ens fan divergir i, alhora, enriquixen la societat en què vivim.

Si deixem un poc la tendència a mirar-nos el melic i passem a posicions més solidàries, altruistes, ecologistes (com ara, fer ús d'una bossa de plàstic fins que ja no ens siga útil o mantindre més neta la ciutat), de voluntariat, etc. haurem començat a crear un esperit de compassió, d'empatia, de compartiment, de cooperació, d'intercanvi, de creativitat, de sensibilitat social i, així, podrem preparar millor aquesta societat cap a un futur que ja hem iniciat per mitjà de xicotetes pautes de conducta, noves, creatives (perquè suposen deixar arrere esquemes mentals que han demostrat no ser tan eficients o, simplement, no estar al dia). La inclinació per posicions més moderades (esperit que reflectix Edward de Bono en la proposta de la revolució positiva), positives (pensament positiu) o creatives (necessitat de projectes nous i a llarg termini) ens parla d'una forma diferent d'enfocar el present.

Igualment crec que convé que passem a la cultura dels principis, de l'autonomia i l'esperit de superació, de fer barates de servicis o de materials, de valorar les coses xicotetes (com les naturals o els xicotets avanços -personals i socials-), d'un optimisme que se centra en l'audàcia, tocar de peus en terra, i mirar el present com una lliçó d'aprenentatge per a aprendre i qüestionar idees abans considerades correctes o vàlides.

Personalment puc manifestar que el contacte amb persones que viuen una realitat diferent a la meua i que tendixen a posicions més malencòniques o pessimistes, a diferència del que caldria imaginar, m'ha portat a reforçar més l'esperit de superació, el plaer de viure, l'amor per allò que visc amb passió i vocació, l'esperit creatiu, la importància de l'humor positiu i espontani, la gran aportació que pot fer la persona gran (símbol de l'experiència) o Internet (símbol de la nova forma de comunicar-se i d'obtindre informació -global, comunitària o local- per a processar-la). De la mateixa manera m'ha dut a posicions més pròximes a la cultura ecohumanista: he vist que es necessiten i que, potser, la cultura del segle XXI la necessita... unida a una tecnologia més cooperativista i creativa.

Què en penseu, d'aquesta cultura de la col·laboració (i de la contribució)?