dimecres, 25 de novembre de 2009

Tant caps, tants barrets

Resulta curiós que haja decidit posar-me a escriure i que, ves per on, facen un programa de ràdio sobre la creativitat i els sis barrets per a pensar, una de les tècniques ideades per Edward de Bono. Però sobre la qüestió de si hem d'ensenyar l'alumnat a pensar, sobretot, o què podem fer com a alternatives (activitats), ara se m'ocorren les següents, les qual eixiran espontàniament:

1. Fer l'haca, és a dir, fer alguna excentricitat.
2. Practicar el sentit de l'humor.
3. Estimular la imaginació, per exemple, per mitjà de lectures de Gianni Rodari.
4. Escriure un diari entre tots els membres de la classe.
5. Veure una pel·lícula de vídeo i tractar el tema en grups diferents i que una persona expose el resum.
6. Continuar amb l'estratègia d'estudi que adoptàrem la vespra.
7. Buscar l'origen de tècniques d'estudi.
8. Fantàstics regals, com ens diuen a la ràdio.
9. Centrar-nos en temes socials a partir "dels dies" ("dia internacional/mundial/...").
10. Buscar canals nous d'informació, fins i tot d'Internet.
11. Jugar amb l'esperit d'audàcia per llançar-nos a l'aventura de buscar més enllà del que és ordinari.
12. Passejar per un parc, virtual, real o per mitjà d'una lectura descriptiva o d'una fotografia.
13. Interessar-nos per papers diferents als que més dominem.
14. Estudiar sobre la tolerància i el diàleg.

Crec que el més important d'aquest escrit no són les alternatives sorgides, sinó què en podem deduir. Des del meu punt de vista podríem dir que el pensament creatiu estimula les alternatives i ens permet eixir de rutines i del "no hi ha res a fer". Crec, a més, que el grau de creativitat d'un país, més enllà de l'artística o la publicitària (espais en què sol aparéixer molt el terme "creativitat"), reflectix el grau de pensament lliure, de llibertat d'expressió, de llibertat real, d'autosuperació social, de confiança en la persona... i en la societat.

Si un professor (o una mestra) estimula el pensament creatiu, com l'anàlisi, promourà la formació de persones més íntegres... si l'alumnat sent interés pel que li envolta (des de l'ambient de la classe fins al contingut o l'estil de treball del professorat...). Com diem en les compres diàries del petit comerç, el client té l'última paraula;... i el venedor,... la botiga. Per això, podem concloure, és molt interessant la simbiosi mestre /alumne.


Nota: Hui, 25 de novembre, preferiria que se celebrara el Dia Internacional de la Sensibilitat i el Respecte Intergenèrics. Potser no siga tan popular aquest títol, però recordem que moltes idees finalment acceptades (o valorades positivament) començaren per considerar-se... autèntiques rucades, excentricitats o barbaritats. I la història ens podria oferir un fum, si ens paràrem a indagar. En qualsevol cas, visca la llibertat d'expressió responsable!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada