Més enllà de la "matèria d'estudi"

Sóc una persona interessada per cultures de llocs ben diferents, des de xiquet, quan vaig tindre l'ocasió de conéixer alemanys amb un xalet pròxim al dels meus pares i, uns anys després, quan coneguí uns sud-americans. Aquesta vesprada, després de llegir un capítol del llibre "L'origen de les espècies", he tingut la sensació que hi ha un paral·lelisme entre algunes vessants de les ciències (biològiques) i la sociolingüística. Per exemple, que les relacions són diferents quan els espais són oberts. Ací podríem aprofundir, però el que més m'interessa és reflectir que hi han punts comuns entre estudis tan distants (en aparença) i que els bons mestres, sovint interessats pel coneixement de temes ben distints dels que més dominen, solen fer així que l'alumnat senta interés per la cultura general, i que enriquisca i amplie el grau de tolerància positiva (més enllà dels formalismes) i respecte.

Igualment, quan un mestre presenta un tema a tractar i, a més, anima l'alumnat a estudiar alhora alguna vessant del camp humanístic, expressiu, científic, empresarial, tecnològic... (segons quin siga els que no predomina, encara que li agraden), fa que la persona s'obriga i fluïsca, de la mateixa manera que l'humor ens obri cap a la creativitat. Per tant, podríem dir que impulsar l'alumnat cap a la curiositat afavorix la fluïdesa de la matèria que estudiem, encara que la curiositat vinga de camps ben diferents al nostre.

Finalment posaré dos exemples: Albert Einstein era un físic teòric, la qual cosa no impedia el seu interés per temes humanístics, com ara, alternatives al militarisme o la seua sensibilitat per les minories marginades socialment (per exemple, els negres). O Maria Sklodovska Curie (Mdme. Curie), qui fou una persona centrada en la investigació científica, com l'anterior, però que tingué molt d'interés per temes polítics (socials) relacionats amb la terra en què havia nascut, la futura Polònia...