dijous, 5 de novembre de 2009

La pràctica de la veracitat

Sovint ens trobem amb persones, com un històric mestre de Magisteri, no precisament veraces quan raonen amb nosaltres. Em referisc a les "políticament correctes" i que, a vegades, com ahir una persona davant meu, es presenten... "De éso, nada. Yo soy políticamente in-correcto". He trencat una norma lingüística per a reflectir el gest que va fer per a remarcar això de la incorrecció, l'adjectiu.

Aquell històric mestre es presentava com un mestre obert, formal, graciós... i en acabant ens manava fer faenes que ni tan sols tindria temps per a revisar-les. Com a anècdota contaré que un dia, després de dir-me ell que jo estava suspés (la qual cosa jo tenia ben segur que no era certa) li vaig respondre amb un "Jo diria que tinc un quatre, la nota mínima per a poder presentar-me al tercer parcial". Ja ho crec que sabia, jo, que tenia un quatre! Aquest estil d'humor ajuda a jugar amb persones que es presenten com a formals i que, sovint, es camuflen de manera molt estudiada... Amb els "correctes" , humor i a fer de roders!

Igualment hi han històriques fundacions o entitats (des de bancs fins a centres culturals o socials) que, com les sectes destructives o els grups fortament disciplinats, es presenten com a alliberadors i imprescindibles: res més lluny de la realitat, perquè imprescindible no hi ha ningú. En qualsevol cas, podríem dir que totes les persones estem en contacte, poc o molt, amb la resta de persones i, així, facilitem l'intercanvi i la diversitat (si entra dins dels nostres principis, clar).

Com a exemple d'una entitat, la qual ací serà fictícia, Roperus, es presenta com una entitat bancària que seguix fidel als seus principis de solidesa, adaptació al client... des de sempre! Oh!, quina efectivitat, la de Roperus! Ni un dia no ha deixat de ser com els seus principis... No m'ho crec. A més, diu que avança gràcies al client: una veritat a mitges, és a dir, una mentira, perquè sabem que el món bancari també es mou entre els núvols del món materialista, financer i entre grups que també mouen moltes influències empresarials a nivell internacional, i que el client, quasi mai no té veu ni vot en les grans decisions. Per tant, on és la veracitat de la publicitat? Quasi sempre en el poal del fem, perquè la manipulació és un element molt constant en eixos ambients.

¿I quina utilitat podem traure'n, d'aquestes experiències i fets reals, per al mestratge universitari o de persones adultes? Doncs que és ben interessant l'anàlisi lingüística, el coneixement de les estratègies psicològiques per a atraure l'atenció del client (sovint molt pacient, en un segon plànol), la pràctica del pensament creatiu (posar en qüestió l'statu quo, per mitjà de les preguntes i d'eixa desconfiança mínima i sana que ens permet estudiar una decisió abans de passar a l'acció), fer excentricitats (signe de llibertat d'expressió), tractar un tema en grups formats per persones amb diferents estils de vida i d'actuació (i de grau d'aprenentatge profund i tot), i allunyant-nos del centre (recerca de la perfecció) i dels extrems (actuacions interruptor i posicions contràries al pensament creatiu i a l'humor): la moderació, el treball per accedir a la veracitat i l'humor positiu i espontani ens alliberen emocionalment i ens permeten volar per damunt del joc brut en qualsevol dels nivells socials, mediàtics o d'influència per part dels poders fàctics o dels polítics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada