dimarts, 10 de novembre de 2009

Aplaudir els moviments emocionals

Hi han vegades que ens sentim una miqueta desconcertats perquè el dia evoluciona d'una manera distinta a com esperàvem. Potser sentim una mena de buit, és a dir, de necessitat de fer res, però no ho trobem... Crec que si hi ha res que cal fer en eixos moments, en primer lloc, és respectar els moviments emocionals, això és, respectar el nostre cos i les seues respostes als estímuls externs. Com deia Darwin, "No és la més forta de les espècies la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó aquella que respon millor al canvi". Davant la inèrcia, és a dir, l'excés de calma, la creativitat pot sorgir després d'eixe moment de calma que a nivell social solem interpretar com a no útil, però que realment és un temps que incuba la idea futura que naixerà després d'eixa espècie d'"Eureka!" que farà que les coses tornen a la normalitat.

Una de les coses que cal tindre present, a la Universitat i a qualsevol lloc, és que els ritmes personals canvien i que convé adaptar-nos i fer-ho des de la idea que tard o d'hora tornarem a la normalitat. Així, aquesta vesprada sentia una mena d'avorriment (per excés de tranquil·litat) però el simple fet de raonar uns minuts, amb un amic, m'ha animat a escriure. Doncs... enhorabona!

Ni tots els mestres són iguals, ni tots seguixen el mateix ritme, ni tots tenen les mateixes qualitats. Això sí, els bons mestres es fan responsables d'aquests "moviments" i esperen eixe instant que els empeny cap a l'alegria de treballar en allò que gaudixen (des de la seua passió i amb vocació). Quan es recupera la joia, renaix la creativitat i, per tant, la persona guanya espais de moviment, d'optimisme, de realisme, de força interior i de fruïció de la faena.

Com a mestre, considere primordial no prendre cap decisió important en moments d'eufòria, d'apatia o de malenconia i, en el seu lloc, deixar fluir, mostrar-nos flexibles i, per què no, contar les nostres vivències a persones pròximes: sovint compartir les emocions personals crea un intercanvi que ajuda a tornar a la situació anterior al bloqueig i, per tant, permet vivificar, encoratjar, deixar arrere el passat i començar de bell nou, amb la qual cosa passem a viure el present, el dia que ara presenciem i ens animem més a participar a nivell social. Per això és molt important tindre esperit optimista, creatiu i espontani.

Si, com a persones que treballem pel pensament positiu, mirem les coses des d'un prisma positiu, optimista, veurem instants així com una oportunitat per a aprendre i, així, millorar les estratègies. De totes les experiències podem aprendre... si ens fixem. Aleshores, podrem eixir fets uns mestres (és un dir), després d'haver aprés com ho fa un alumne (escolar o no). Açò no figura, quasi mai, en els llibres de text, ni de pedagogia... tot i la seua importància (almenys, per a mi).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada