Més que un simple canvi lingüístic

Ahir vaig raonar amb un amic de la generació anterior a mi, sobre la importància del llenguatge i si seria més convenient emprar formes com "Dia Internacional de la Sensibilitat i el Respecte Integenèrics" en lloc de la ja tradicional sobre la violència de gènere. Ara, més de dotze hores després i, després d'haver tingut l'oportunitat de veure l'inici d'un vídeo no precisament agradable, he tret algunes conclusions.

1. Ens interessa treballar la cultura de l'afecte entre les persones i cap a nosaltres ("afecte interior", "respecte pel nostre cos").
2. Si treballem la sensibilitat, podrem guanyar espais de respecte, no sols entre els dos gèneres, sinó també a nivell intercultural, interpersonal, internacional, i molts "inter"... com l'Inter de Milà, equip de futbol que deu el seu nom a la reducció del mot "internacional". La paraula "inter" parla de relació, com ja indica el seu significat: "entre".
3. Convé treballar en grup, en espais personals en què hi haja diversitat de parers, obertura a la dissidència, a la discrepància i al pensament obert, creatiu i que va més enllà de l'actuació a nivell local o de la creació desmesurada d'associacions. Quan les associacions unifiquen interessos, guanyen força social, credibilitat, possibilitat d'actuació i de difusió i, per descomptat, treballen més el sentit de la tolerància.
4. Podrien participar les persones interessades pel tema, la qual cosa faria que l'associació anara més enllà del reduccionisme al físic exterior i, per això, podrien ampliar el nombre d'idees, de col·laboradors i de contacte amb altres persones o entitats, des de l'aportació individual pel bé del col·lectiu.
5. Voler passar a l'acció és més interessant que repetir açò moltes vegades. I abraçar i primar el pensament positiu ens fa centrar-nos en una societat a què li concedim la possibilitat de millorar, de crear, d'evolucionar i de canviar per a bé. Per tant, estimulem les posicions moderades i, alhora, les posicions socials, en lloc de les particularistes. En qualsevol cas, convé treballar el respecte per la singularitat dels mètodes de treball (hi ha qui és més productiu sol i, en acabant, no li importa col·laborar).
6. Una societat més centrada en la moderació i l'esperit creatiu, n'és una més lliure en el model d'actuació.
7. El llenguatge ens acompanya allà on vivim i ens movem. Per tant, és un element molt important: a nivell gestual, a nivell de detalls de la veu i a nivell del missatge oral.
8. També interessa que els càrrecs siguen rotatoris i quant més horitzontals possibles, perquè ampliem el sentit de llibertat d'expressió i la participació de l'esperit creatiu, i primar més la faena feta en el món del silenci (el de la constància) que no l'aparició als mitjans de comunicació per a eixir en la televisió o en la premsa.

Si alguns punts d'aquesta reflexió resulten políticament incorrectes, és bon senyal. Possiblement ens trobem al costat de l'exercici del pensament creatiu.