Actituds lingüístiques de tolerància

U dels meus millors mestres, de valencià i durant el curs segon de Magisteri, Pere Riutort, fou per a mi un exemple de respecte per la diversitat, d'humilitat i d'afecte per l'alumnat. Així, escoltava amb interés les preguntes i els comentaris lingüístics que li féiem i ens preguntava si podríem confirmar si el que qüestionàvem (o exposàvem allí) era cert o no. Així, un dia vaig dir que unes àvies de ma mare (1943) --sí, les de ma mare--, empràven "eina" i ell em preguntà "No seria aïna?". Les preguntes són actes oberts a la curiositat i a la revisió d'esquemes ja antics i, a vegades, obsolets. Potser en la sessió més immediata vaig dir que la forma real era "aïna". Passem a la qüestió que hi ha darrere d'eixe exemple d'humilitat i de curiositat: els errors i els encerts són fonamentals per a créixer com a persones.

Són més habituals les errades, molt més, i els èxits, més reduïts, també ens obrin a l'evolució personal. Ara bé, quan creixem, canviem, millorem, ampliem el nostre bagatge (com també el nostre lideratge emocional), treballem la part inspiradora (per exemple, per mitjà de l'humor i del reconeixement cap a l'altre com una banda imprescindible per a créixer) o ens atrevim a aprendre i aprendre de les experiències,... treballem la tolerància en el sentit positiu i obert, com la urbanitat rica. O si ho preferiu, anem més enllà de la tolerància de mínims i la urbanitat de clàssiques respostes i, així, enriquim eixos valors i la nostra vida comunitària. Els pobles han avançat, moralment i científicament, quan han acceptat desenvolupar la seua part creativa per mitjà de l'aportació individual dins d'eixe grup que anomenem "societat".

Finalment afegiré que quan acabà aquell curs de valencià, ho vaig fer amb la sensació d'haver aprés molts valors, molts estils d'ensenyar una llengua i, sobretot, que mestre i alumne també són alumne i mestre. En resum: les persones creixem de la nostra interacció amb la resta... i de l'aprofitament de moments d'intimitat. Recordem que moltes idees necessiten un espai de calma, o de tranquil·litat per a quallar, per a ser productives, per a enriquir-se, o per a prendre cos i deixar-les fluir. Sóc favorable a l'alternança de moments d'intimitat i moments de relacions socials. Així, aquest article, com tots els anteriors, s'ha fet a casa i, com moltíssims, en companyia d'alguna emissora que emet un programa tranquil, per exemple, una entrevista... Segons els estudis sobre creativitat, les persones fortament creatives també treballen certs moments d'introspecció en què, entre altres punts, desenvolupen la imaginació.