dijous, 12 de novembre de 2009

Amb l'alegria de sentir-nos lliures

Amb l'alegria de sentir-nos lliures podem adonar-nos de la utilitat que poden tindre els estudis universitaris, la cultura popular, l'aprenentatge diari, el diàleg amb persones que compartixen interessos i... amb persones que són distintes a nosaltres, almenys hui, i que potser demà tinguen més punts de coincidència o una categoria diferents d'actitud (com exposa Edward de Bono a l'obra "La revolució positiva").

Així, hui m'he trobat un home que intentava comprar-me (per diners?...) i que el seu nom figurara en un estudi que realitzaria jo, aquest cap de setmana, sobre una població valenciana molt important. Mentrestant, i uns minuts abans, havíem raonat un home jubilat i sense estudis universitaris (a diferència del primer) i honest, senzill, interessat per l'ensenyament, satisfet de ja saber llegir i escriure després de tres anys de formació a un centre alaquasser per a persones adultes.

Fa uns anys, mentres elaborava un estudi lingüístic i històric sobre les ordenances de la séquia de Benàger (1740), unes persones em feren costat per mitjà d'informació que aplegà de localitats ben distants: des de la població valenciana septentrional Traiguera, fins a un home que col·laborà des del Campo de Cartagena, per mitjà de correus enviats a un amic de la comarca de l'Horta.

Al meu parer, és ben bell veure com persones de poblacions ben diferents i, a vegades, amb particularitats que les fa singulars, decidixen aportar informació i, aleshores, un possible estudi de dos o tres localitats s'enriquix, s'organitza de manera global, traspassa fronteres comarcals i passa a ser un intent d'harmonia entre les particularitats i la diversitat a nivell global (universalitat).

Crec que les persones creatives tenim un interés especial per aquesta relació que fa créixer tot: des de la nostra persona (més altruista i solidària) fins a la classe d'estudi (més general i diversificat) en un moment en què la tolerància és u dels valors a mantindre i treballar en un món que, amb afecte i alegria per la diversitat, pot fer que es mantinguen llengües, cultures, formes de ser... que en circumstàncies diferents podríen perillar. Per això estime i propose la tolerància cultural, u dels punts en què més insistisc des de fa anys, potser des de la lectura d'un llibre de Jesús Tuson, una persona partidària del pensament lliure i de la creativitat, així com del respecte pels pobles del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada