Perquè ens fem una idea de la participació del pensament creatiu en la universitat, podem passejar unes hores per Internet (no necessàriament seguides) i observarem que apareixen més referències al pensament crític (o ho sembla indirectament) que al pensament creatiu. Aleshores, si el desenvolupament creatiu de la persona també és fonamental per a ser i per a créixer interiorment i socialment, ¿per què a penes hi ha informació, per exemple, si cerquem "el pensament creatiu i la universitat"? Crec que una de les respostes és que a penes es promociona, a diferència del pensament crític. Mentres que el primer ens permet i ens estimula a innovar, a aportar noves idees a la societat i a desenvolupar la curiositat que farà avançar la societat cap a espais més amplis de llibertat, el pensament crític pot fer-nos massa lògics (almenys en la societat en què vivim) i, al meu parer, el que més interessa és mostrar-nos més flexibles, més positius, més atrevits... fins i tot a qüestionar-nos.
Si volem una universitat més lliure i independent del poder del capital, crec que hem de despertar en l'alumnat la part creativa, eixa que fa mirar les coses des de punts ben diferents i que, a més, treballa l'humor, un aspecte de la persona que considere essencial per al desenvolupament social i individual. Al cap i a la fi, gràcies a l'humor ens resulta més fàcil viure amb alegria i, això, l'alegria, és tan necessària o més que l'aprenentatge profund d'estratègies d'ensenyament. Una classe alegre, des del meu punt de vista, és una classe més oberta a la tolerància, al pensament pluralista, a la diversitat i a les noves idees. Recordem que l'humor és u dels mecanismes més pràctics i bons per a fer que brolle la nostra creativitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada