Un ressorgiment popular

"A tot el món veig un ressorgiment del poder de les persones, entre les dones de Kènia, els advocats de Paquistan o la joventut d'Iran o Moldàvia". Aquestes paraules d'Irene Khan, secretària general de l'organització Amnistia Internacional, són una glopada d'aire fresc enmig d'una societat en què comencem a percebre persones oportunistes i amb esperit de manipulació del pensament mediocre, això és, del pensament popular més estés...

Les persones que treballem pel pensament lliure i creatiu, també impulsem la participació de les persones en aquells ambients en què s'estimule i es valore l'autenticitat, l'aportació individual a eixe col·lectiu que coneixem com societat o món (o família o poble, si parlem a nivells més particulars). U dels principis que considere fonamentals per a ser lliure una persona és la veracitat, tot i que es tracta d'un patrimoni humà a què hem d'aspirar a xuclar el màxim possible (perquè la veritat absoluta no existix i ningú no està en possessió de la veritat).

No obstant això, podem apreciar que hi han persones i grups, normalment fortament organitzats i disciplinats (a nivell intern), que pretenen que la majoria de la població participem en el corral de la violència, en lloc de treballar l'esperit humanista, hol·lístic, universal (amb respecte per la diversitat que aporta cada particularitat), ecològic i moderat que naix del pensament creatiu, el qual té lleugeres diferències amb el pensament lliure (per l'estil de procedir, que no per la finalitat, la llibertat).

Igualment podem observar que el pensament que pretén camuflar-se com a alternativa al pensament únic o al políticament correcte (però que interiorment treballa i potencia la uniformitat, l'anul·lació de la llibertat i de drets i privilegis que ens han costat temps i esforç) encara... continua amb falta de creativitat, la qual cosa és senyal de parada, de falta de credibilitat, de manca d'imaginació. I sabem que de la imaginació, u dels punts que més tem el poder (en qualsevol de les seues manifestacions de l'statu quo), és la porta a la creativitat en molts sentits i, paradoxalment, a la visió realista de la realitat, del present i de l'Esperança pel demà que naix del treball constant i diari.

Si hi ha res que valga la pena defendre, com a persones amb esperit moderat i que estimem les manifestacions humanes de línia pacífica, ecològica i humanista, és la llibertat de pensament, de sentiment, d'actuació, d'organització... des del respecte per la diversitat, l'horitzontalitat, el dret de curiosejar i la solidaritat democràtica (que no la solidaritat políticament correcta i que busca la uniformitat de pensament o d'acció).