L'aprenentatge de l'anglés

Quan comencí a aprendre anglés, després de molts anys sense escriure cap carta a Anglaterra i de més anys sense practicar-lo per mitjà de la gramàtica escolar, em vaig sentir davant d'un tema que em semblava costera amunt... Però ara, quasi vuit mesos després, veig les coses amb major optimisme, amb una utilitat per a ampliar el grau de coneixement (per exemple, per mitjà d'Internet, perquè hi han moltes planes en eixa llengua), com una aïna que m'ha influït a nivell emocional i tot (per exemple, he recuperat la simpatia per la diversitat cultural, per la tolerància lingüística i per la creativitat), com un element que pot facilitar una major comunicació entre les persones que compartim un espai (sia Alaquàs, sia la població o barri que siga), com un mitjà que pot obrir-nos a la "free expression" (la llibertat d'expressió, a través de publicacions estrangeres sobre temes que ací es tracten de forma diferent o cap a manifestacions artístiques, com ara, la música), com un component de la vida humana que ens pot permetre una relació franca ("lingua franca" en llatí) en terra de pau, etc.

Crec que hi han dos temes importants en el desenvolupament educatiu d'una persona: la curiositat i el respecte. La curiositat perquè pot fer-nos més obertes al món que ens envolta i evolucionar junt amb les persones del nostre voltant,... i el respecte perquè ens recorda que també ens interessa conservar l'amor per la diversitat i les relacions horitzontals (en lloc de les jeràrquiques o de suposada superioritat). La curiositat, com ara, aprendre un idioma que desconeixem o que fa temps que no l'emprem (en qualsevol dels seus nivells), ens recorda que les persones evolucionem i canviem i renovem formes que consideràvem tradicionals, clàssiques, correctes o no qüestionables, això és, que tenim una part que estima el pensament lliure ("free thinking" en anglés). Si unim el pensament lliure i la llibertat d'expressió, tenim dos elements claus en les relacions humanes i en les actuacions, en les actituds i en els valors. Si, a més, treballem pel respecte, és perquè moralment ens respectem i, diàriament, incorporem aquest valor com un element clau en la nostra essència.

I com que no podem fer que tots siguen com nosaltres (ni val la pena esforçar-se!), una de les millors descobertes de la humanitat, la fluïdesa, ens recorda que l'humor, l'alegria, l'espontaneïtat i elements com el somriure, són essencials mentres aprenem o ensenyem un idioma. O així em sembla, ara. De fet, quan el practique junt amb el mestre, a vegades trac l'humor per a calmar el moment de cerca de vocabulari i, a més, gaudir del procés d'aprenentatge.

Igualment, l'aprenentatge d'una llengua (sobretot d'una llengua amb forta tradició colonial) ens pot recordar que la germanor entre els pobles i les persones avança en temps de pau i quan ningú no intenta imposar la seua veritat, sinó respectar la seua singularitat i la terra que el rep amb els braços oberts. Les llengües minoritàries i sense cap condició de cooficials (o d'oficials) ens recorden que el món és molt ric culturalment i que paga la pena estimar eixa riquesa, de paraula i de fet, per mitjà de la pràctica. La pràctica fa el mestre... i l'educació comença a casa, dos frases realment interessants.