Reactualització dels contes... i de persones

El fet que Rosetta Forner, una persona que destaca per la seua singularitat i per la seua gràcia i creativitat com a orientadora, traga al carrer un llibre titulat "Déjate de cuentos" (Ed. Planeta, 2009), representa un pas avant a nivell social, si més no en un moment en què he tingut ocasió de llegir contes actuals però que semblen de l'any del batecul i que, intenten (o això m'han dit els seus compradors, poc o molt de la meua edat) compensar el masclisme (?). Que hagen passat quasi trenta anys des de que vaig escoltar per ràdio-casset els últims contes (quan ja n'havia fet onze, perquè m'agradaven...) i que els més nous conserven una estructura educativa molt pareguda (o igual) a la d'aquells temps, ens pot fer pensar que la creativitat és un valor a desenvolupar si volem un canvi de mentalitat a nivell social i, per tant, contribuir al creixement cultural (més enllà de l'acumulació de dades).

Ja no podem dir que els contes han passat per la censura, sinó que els contes necessiten un reciclatge (sobretot els tradicionals i que s'empren per a manipular les persones) o que cal tornar a l'originalitat (pense en el llegat literari de Gloria Fuertes, una persona anarquista, si recorde bé, humil i que es mostra sensible socialment en els seus poemes). De Gloria Fuertes s'ha fet molta manipulació, per posar un cas que conec, a partir de la seua obra poètica (per exemple, "El camello cojito"... conte que no és una altra cosa que un poema adaptat a prosa). També podríem parlar de l'obra de Gianni Rodari (1920-1980), un pedagog, mestre, escriptor, periodista i, políticament, comunista. Els seus contes tenen un contingut fortament social, són un cant a la llibertat creativa, a la infantesa lliure de pors i lligams, a la llibertat d'expressió (infantil, sobretot) davant la tendència (adulta i tradicional) d'intentar ofegar la creativitat infantil --almenys en la nostra cultura--.

Caldria, també, fer una crida a l'alumnat de Magisteri, Pedagogia i Psicologia, per exemple, per a estudiar quins són els contes que preferixen, què creuen que simbolitzen, com els han sentit, si els han llegits alguna vegada (reconec que n'he llegit pocs) i si consideren que es podrien presentar millor. També podríem estimular l'alumnat a crear els seus contes o rondalles, per exemple, per mitjà de les assignatures relacionades amb les llengües (les clàssiques i tot, per què no?) i, així, de pas, cultivar els diferents estils d'escriure.

Finalment diré que encara recorde un conte que vaig escriure com a alumne de Magisteri, a partir d'un text xicotet i, un altre, nascut de la transformació d'un text en narrativa a una rondalla en forma de diàleg. El mestre, Pere Riutort, em va dir que podria aplegar lluny: "Tu podries escriure contes."Amb el temps n'escriuria, encara que de manera molt personal i quasi intimista però, això sí, encara en recorde, de graciosos i, sobretot, els ingredients principals:

1. Ironia.
2. Crítica social.
3. Humor sarcàstic.
4. Improvisació.
5. Temes d'actualitat.
6. Elaboració a partir de paraules tretes de publicacions diferents.
7. Sensibilitat.
8. Interés per la sexualitat lliure.
9. Vaig descobrir que era un gossarra, per naturalesa.
10. Vaig descobrir que era una persona prou observadora.
11. Vaig descobrir que, fins fa poc, era un agarrat.

Quant als contes preferits, tenien tendència a...:

1. Ser socials.
2. Desenvolupar-se en espais oberts (per exemple, Robin Hood o El gat amb botes).
3. Alguns personatges eren carismàtics (El gat amb botes).
4. Inconformisme.
5. Solidaritat.
6. Generositat (El príncep feliç, d'Oscar Wilde).
7. Creativitat (Lataria, un conte que comprà mon pare durant una fira del llibre d'ocasió).
8. Personatges oberts mentalment (Los viajes de To-po-san, un ratolí japonés campió de judo, un conte comprat per ma mare).

I d'això podríem contar molt, però deixarem l'afegitó (si algun dia aplega) per a un altre moment.