dijous, 5 de novembre de 2009

"Sí, podem" (Barack Obama)

Amb aquest títol, famós en anglés per la gran difusió que feu el candidat demòcrata a la Casablanca (Barack Obama, eleccions del 2008), m'he decidit a endinsar-me en un tema que afecta tant el mestre com l'alumne: la valoració personal i, per tant, de la resta.

Quan una persona es valora amb salut, és a dir, sense mesclar la part emotiva, sinó amb sensibilitat per la resta, obri el camp de la inspiració a les noves idees i, també, a les diferències. Per tant, deixarà arrere frases despectives com la següent, real i treta d'una plana lingüística: "No pots entendre el català mediàtic si no saps castellà". A les persones que ens intenten donar gat per llebre o imposar-nos les seues formes de pensar, ens resulta molt saludable fer-los una botifarra ben gran, o bé enviar-los als marcians (o a Plutó, com em deia un xiquet de 4 anys, ara fa uns anys). I per què? Doncs perquè sovint recuperem creences infantils, però que no tenen trellat ni són positives, motiu pel qual hem de treballar per sentir-nos més feliços, més satisfets de la nostra forma de ser, de la nostra cosmovisió (visió de la vida i la cultura), dels nostres principis i de les nostres idees i creences, etc.

Per quins cinc sous hem de seguir les petjades d'altres persones o saber castellà? ¿Qui ha dit que no puguem fer un estudi sobre el català, per exemple, per mitjà de l'anglés o de l'èuscar? El bon mestre, a més d'interessar-se per si mateix, també s'interessa perquè la seua forma d'actuar s'ajuste als seus principis, a les seues creences i idees, a allò que considera políticament incorrecte (només faltaria això!) i, per tant, per l'humor. Posats a triar una classe d'humor, ens inclinarem per l'espontani, el que naix de la inspiració del moment, de l'excentricitat, de l'acte estrafolari i de les frases o intervencions espontànies que tenen lloc a l'aula. Així, aquesta vesprada, un jubilat, potser innocentment, em preguntava com plovia i jo li he respost: "De dalt a baix". De moment, és veritat... i com el puny!

I com podem fer moltes coses (perquè la creativitat és una aïna de conreu d'idees molt saludable per a les persones partidàries de la democràcia popular, del pensament lliure i del pensament creatiu), una de les primeres que farem, com diria Rosetta Forner, és assumir que si volem res, hem de buscar com poder, això és, buscar els mitjans que ens facilitaran la tasca. Per tant, deixarem arrere les ximpleries i les coses inútils que intentaren fixar-nos quan érem xiquets, adolescents, jóvens... o adults i tot i, amb senzillesa i humilitat, incorporarem una rebel·lia sana i acompanyada de determinació, inspiració i eixa màgia que permet que isquen a la llum coses noves que ens ajuden a escampar la felicitat i la joia de les coses senzilles i del fet d'estudiar (com a mestre i com a alumne).

Qui sent i viu amb joia, la trasmet (conscientment o sense adonar-se)... tot i que crec que, en el fons, ens agrada compartir allò positiu que tenim dins i sabem que alegra i ens fa fruir. I una de les coses mes belles a compartir, almenys per a mi (com a mestre i alumne diari), és l'amor pel saber, pels mitjans que permeten ser més creatiu i viure amb comprensió, tranquil·litat i alegria el major temps del dia... i per l'humor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada