Producció lleial

Despús-ahir, una persona, des d'ara Routh, em va dir que podria fer sessions voluntàries de dret, tot i que això li semblava... "una competencia desleal". Em pregunte si a hores d'ara faig competència deslleial amb les persones que treballen a la Universitat, o com a professors de secundària, i em diu el meu cor (i la meua ment) que no i que treballe per vocació, per afany de servici i de superació com a persona i perquè és una cosa que m'ix amb espontaneïtat, tot i que vull reconéixer que necessite una formació continuada, motiu pel qual m'assessore per mitjà de persones també altament creatives i, igualment, a través de persones amb facilitat per a escoltar i que també tenen un afany de millora personal, així com interés per temes socials. Això és el que m'impulsa a preparar quasi tots els dies algun article a aquest bloc. Simplement, la vocació i perquè considere que puc fer una contribució lleial a la societat, tindre una bona raó per a superar-me i motivar-me (com a persona) i perquè vull (per quins cinc sous hauria de fer tantes hores com açò el que no m'agrada?).

U dels psicòlegs més actuals i centrat en la felicitat i la psicologia positiva, amb un nom tan llarg que no cal recordar-lo (perquè aquesta dada pot ser prou perquè algun dia digueu "Sí, és aquest!", sobretot si entreu a http://www.neuronilla.com), proposa que ens centrem més en el que ens satisfà, que ens reciclem en eixe punt, que ens formem contínuament, que ampliem el nostre camp de coneixements i curiositat i que, tanmateix, dediquem també temps a això que no ens agrada tant. Així, com a exemple personal, diré que preferisc aquesta activitat (fer un bloc d'ensenyament, creativitat i pensament positiu) a preparar els dinars de cada dia. I com fruïsc molt més en el primer apartat, menge el dinar fora de casa, i... no obstant això busque un restaurant en què hi haja creativitat culinària i, per descomptat, sentit de l'humor (parle del positiu), bona atenció al client (salut emocional), facilitat per a somriure amb sinceritat i alguna miqueta d'excentricitat, sensibilitat social, bona relació qualitat / preu, menjar casolà i alguns trets més que s'ajusten a bona part dels meus valors i principis. Vos diré més: els dos elements que més condicionen el restaurant en què menge són l'humor positiu i els menjars casolans.

No crec que siga deslleial fer un bloc, amiga Routh, encara que u no cobre, com tampoc no crec que ho siga el fet que u no dine allí on el preu s'ajusta més al salari que cobra cada mes o que prime el restaurant que fa més dinars casolans. En qualsevol cas crec que és més important... treballar el sentit del voluntariat, la solidaritat (mot que prové de "sòlid") i l'ajuda mútua, així com l'humor espontani i sa. ¿O és que un mestre, si vol ser competent necessita competir? ¿No serà millor que actue amb llibertat, de manera discreta (sense buscar la fama, perquè guanyarà espais de llibertat i moviment) i amb una humilitat i senzillesa sanes junt amb unes gotes d'orgull sa per l'alegria de pensar que cada dia aprén i que amb l'aprenentatge continu pot millorar la seua capacitat de lideratge emocional i, doncs, la capacitat de lideratge emocional de l'alumne que ara té al davant i del que té més lluny, com també dels intermedis?

Més preguntes: quina classe d'home o de dona ha de formar un mestre? Crec que cap. Simplement considere prioritari treballar la part masculina i la femenina de la persona, si volem que isquen universitaris més íntegres i, per tant, més preparats i sensibilitzats a nivell social, així com més positius. Així, recorde que una vegada, després de compartir uns deu minuts junt amb unes dones d'Aldaia, una dona em digué que no podia continuar allí... perquè allò era una associació de dones. Conclusió: només donaré suport a les dones que busquen la millora social per mitjà de la participació del màxim nombre de persones, és a dir, a les que realment busquen la part creativa que té cada membre de la societat. A la resta, com diria Rosetta Forner, una bona botifarra ("corte de manga" en castellà, per no enviar-les a pastar fang), perquè s'ho han guanyat.

Sortosament hi han persones que sí saben valorar les diferències, la riquesa de la col·laboració centrada en la contribució des de la diversitat i l'horitzontalitat i... el voluntariat i la solidaritat. Un aplaudiment internàutic per a aquestes persones, per valentes, idealistes, creatives, singulars, sensibles, socials, positives i un llarg i meravellós etcètera.