Singularitat i diversitat

He obert el diari "La Gaceta de los negocios" (22 oct. 2009, p.16) i he vist una fotografia amb Joan Herrera i Gaspar Llamazares, dos membres del Congrés dels Diputats que formen part del grup que integra Izquierda Unida i la coalició sòcio-ecologista de Catalunya (ICVerds). Però el que vull destacar és que podem llegir "son los dos únicos diputados que tiene Izquierda Unida en el Congreso de los Diputados", la qual cosa ens fa pensar que només es mereixen respecte els membres de partits majoritaris. En lloc de protestar, proposarem respecte cap a la diversitat i la singularitat, així com cap a l'autenticitat i l'esperit creatiu i el pensament lliure d'una persona.

Crec que enriquix més un estat suposadament democràtic, el fet que hi haja diversitat d'idees amb fonament (en lloc d'opinions), que una cambra tinga representació parlamentària de molts colors (la qual cosa facilita el respecte per la tolerància o, si més no, l'exigència per part de polítics honrats i honestos), que hi hagen persones amb estudis primaris o secundaris i interessats per la societat (abans de les eleccions autonòmiques valencianes del 2003 només el 8% dels parlamentaris de les Corts només tenien estudis primaris, si recorde bé la dada), que es dediquen a participar perquè la societat els torne el suport degudament guanyat (en lloc de dedicar-se a prémer el botó que indica el cap de partit o la nomenclatura), etc.

Tenim, doncs, un sistema parlamentari que necessita reformes qualitatives, un sistema electoral que necessita ser més directe (com a Xile o Gran Bretanya), uns membres que caldria que visitaren la terra que els ha triat indirectament (la qual cosa... té collons, parlant en plata), un cap d'estat que caldria que fera públic els seus comptes reals, de la mateixa forma que ho fa la gran majoria de la població treballadora que no té ni la llei a favor ni diners de sobra per a pagar un advocat que els facilite les trampes (feta la llei, feta la trampa), un cap d'estat que també estaria bé que fóra triat per elecció popular i cada cinc o set anys (com a França)... i una llista ben llarga de temes a millorar, per part de la democràcia suposadament substituta d'un històric règim totalitari simplement qualificat com a "franquismo"...

I quant a la Guàrdia Civil, "IU exige también la desmilitarización definitiva de la Guardia Civil", caldria preguntar-nos si aquest poder fàctic... alguna vegada fou "civil". Potser siga que ara, a la vellesa, haja canviat de cassaca i sí ho siga: ¡oh, quines meravelles ens regala la poesia política! Com deia un llibre de rimes de l'oposició popular, sobre un històric polític de la cort castellana del segle XVI, "Era demasiado honrado para estar en la Corte". Potser aquesta siga la primera assignatura pendent de millora, per a la totalitat de polítics que manen en algun càrrec públic de l'Estat espanyol (o que "ens representen"): l'honradesa.

Ah, però... una pregunta: per quins cinc sous un poder fàctic, com ara, la premsa (membre dels mitjans de comunicació social) empra un llenguatge agressiu, com el del titular "Cayo Lara [cap d'Izquierda Unida], ofensiva total contra las cuentas de la Casa Real"? ¿Pot ser perquè vivim a un estat en què intenten els poders reals que passem pel cercolet de l'ús de la violència lingüística i dels extremismes, en lloc de fer ús -nosaltres- de la creativitat, de la llibertat d'expressió, del pensament lliure, de l'espontaneïtat, de l'humor i de més components bàsics per a fer una vida alegre i en què les coses senzilles vagen per davant de les enveges, de les reaccions -impulsos primaris-? ¿Quina democràcia volem empényer avant, una virtual, una representativa -"perquè és el mal menor"- o una popular i creativa?

Nosaltres tenim la darrera paraula,... quan fem ús de la llibertat que podem treballar a poc a poc i exercir amb persistència.