dissabte, 21 de novembre de 2009

Universitat Creativa Internacional (projectes)

Hui he tingut l'oportunitat, i la sort, de llegir la lliçó de comiat d'Albert Casamiglia, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universita Pompeu Fabra durant l'acte acadèmic de graduació 1998. Ha sigut una crida al desenvolupament de la part teòrica, com de la creativa, de l'ús d'Internet i de la concentració en lloc de la dispersió.

Una de les coses que podria semblar atípiques, però que em resulta familiar (com a alumne i com a mestre), és que recorre a temes que se n'ixen del que ell ensenyava i, així, s'endinsa en el món de la poesia per recordar-nos que la universitat pot aportar a la societat una part creativa digna de desenvolupar i, per què no, l'originalitat. Nous projectes qualitatius, nous avenços socials (s'imagina que parlem de projectes constructius). I també feia un elogi de la imaginació, u dels elements claus, al meu parer, per a saber quin grau de llibertat gaudix una societat, com l'humor.

Unes hores després he pensat en la idea d'una Universitat Creativa Lliure i, de fet, he trobat informació, és a dir, que hi han projectes que busquen el canvi qualitatiu davant l'evolució que ha experimentat la universitat durant els darrers quaranta o cinquanta anys, a nivell internacional. Sabem que hem passat del clàssic mestre creatiu (o que creava escola i tot), al mestre passiu socialment i més interessat per la paga mensual que per la contribució a la societat. Igualment veiem que la universitat passa a regir-se més a partir dels diners, el mitjà que més força té en la nostra societat, tradicionalment presentada com una societat que treballa per la llibertat d'expressió.

Perquè gaudiu de part del document de l'històric catedràtic de Dret, podeu cercar a Google "El pensament creatiu i la universitat" i començar a buscar fins que aparega "Elogi de l'originalitat". N'he fruït, de veres, sobretot perquè potser (i sense recordar-ho durant les primeres lectures) em recordava un històric escrit que vaig llegir el mateix dia que em lliuraren un premi per un estudi històrico-lingüístic i que, per a mi, tingué un significat extra perquè em sentia com un professor universitari, mas que no ho fóra, com ara.

I per què? Doncs perquè un professor valencià i universitari, Enric Sebastià Domingo (1930-2006), ens recordà que podíem ser historiadors (i bons!) sense necessitat d'haver estudiat Geografia i Història. La qüestió, exercir com si... ("acting as if...", literalment actuar com si). A més, ens afegia que si féiem un estudi amb els mitjans oportuns i que atorgaren caràcter d'investigació al nostre treball... ¿qui ens podria negar l'esforç o el valor del procés? Els majors reptes socials, per al professor o persona amb estudis universitaris i interessada per la formació contínua, són...
1. Concretar la informació realment útil (alternativa a l'excés d'informació).
2. Centrar-se (alternativa a la tendència a la dispersió, per exemple, d'associacions o entitats).

Em fa l'efecte que gràcies a eixa lliçó de comiat he assolit concretar el que realment volia, com a persona i ara: exercir de professor universitari (voluntari, a distància i tot, i amb independència del sistema social i el seu esperit competitiu). A vegades, la fruïció aplega fruit de la tranquil·litat, com la que hui he experimentat i que, des d'ací, vull transmetre a la persona que ara llig aquestes línies.


DADES D'INTERÉS:
1. Hi ha una Universidad Virtual Internacional (Facultad de Creatividad de la Universidad Virtual Internacional, http://univesidadvirtualinternacional.blogspot.com...)
2. Hi ha una Universitat Lliure, potser ara ja en funcionament (consulteu dins de http://www.racocatala.cat).
3. Hi ha una Creative Free University (Universitat Creativa Lliure).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada