divendres, 27 de novembre de 2009

Reixat obert: màgia, aprenentatge i ecologisme

Ahir vaig llegir una entrevista a Rosetta Forner (Levante-EMV, p.78, secció Sociedad) i en acabant llegia sobre el factor màgia, inclòs en el seu llibre Pídeme la luna com un element a practicar diàriament, és a dir, creure en u mateix. Després vaig fer unes reflexions sobre què significava per a mi la màgia així com l'arc de sant Martí. Doncs bé, hui, poc abans que sonara el despertador, he tingut l'ocasió de somiar en el moment en què jo passava un reixat obert (el qual tenia fil ja rovellat) davant la mirada d'un home ja adult i el creuava junt amb una bicicleta de muntanya i de mitjana categoria (de marca, vull dir). I menys d'una hora més tard, en plena dutxa, u dels llocs on tradicionalment he tingut noves idees, he pensat en un adhesiu que vaig llegir en un 2CV, quan encara estudiava a l'institut: "Este porche es viejo, pero es mío". Podríem millorar-lo dient, simplement, "Este coche, pienses lo que pienses, es mío". Motius:

1. Primaríem el pensament lliure ("pienses lo que pienses"), no el material (el cotxe).
2. Mostraríem més interés per la senzillesa i valoraríem fins i tot allò que, material i tot, té un significat especial per a nosaltres, com a resultat de la tria dels nostres valors, principis i creences, així com els nostres hàbits.
3. Pensaríem en positiu (no apareixeria cap element negatiu en la frase).
4. Pensaríem de manera creativa, això és, amb indiferència del què diran. Recordem que en la frase del porxe, al meu parer, hi ha un menyspreu cap a u (encara que implícit). Fer-nos creatius, fer-nos protagonistes, és fer-nos responsables, alegres i mags de la nostra vida.

Fer-nos mags de la nostra vida, o consultar un correu electrònic i fer una prova de màgia a distància (l'he feta hui... i el mag ha encertat la carta!), a més d'obrir-nos a la Fundación Abracadabra (real), també ens pot fer pensar que... si posem els mitjans oportuns, si treballem tècniques (i en provem de noves), si confiem en nosaltres (audàcia) i si ens obrim al món de les possibilitats, podem créixer com a persona. És clar que els camins que porten a Roma no són ràpids, la qual cosa afavorix... que fruïm més dels processos i de les coses xicotetes, de la mateixa manera que mentres passegem per una muntanya podem assaborir-ne la calma, el cant del ocells, l'olor a puresa, la veu del pastor, eixa floreta que encara no havíem vist, eixa font discreta que brolla en el punt més amagat.

Conclusió: podem fer meravelles, un món millor (amb esperit creatiu), disfrutar de les coses senzilles i rebaixar l'ús tradicional de la paraula "èxit" per a així fruir més dels xicotets avanços i ser més moderats (acceptarem millor els resultats no desitjats i veurem els èxits com una cosa tan passagera com el dia que rebem l'aprovat d'una assignatura del darrer curs d'estudi universitari). Com veieu, es poden fer meravelles amb una bicicleta: no és menester cap cotxe, ni tràiler, ni un tot terreny... almenys quan les circumstàncies la fan més adequada que recursos diferents.

Nota: Potser siga una metàfora, la bicicleta, que hem emprat el recurs apropiat i que hem sabut buscar alternatives a les més ordinàries, això és, que hem desenvolupat el pensament creatiu. Bon senyal! I aquesta metàfora val per a qualsevol persona, indistintament de la seua condició, professió, situació actual (laboral, estudiantil, edat...). Com em deia un amic, Felip: "Aspira a passar pel camins amb el tot terreny i quan el carrer es faça un poc estret, aparca el cotxe, agafa la bicicleta que portes en la part de darrere del tot terreny i... xano-xano, ves pel caminet del bosc i fruïx-lo (el camí, el passeig i el bosc)." Aquestes frases de Felip les empre quan alguna persona em diu que no veu fàcil la situació actual (o una altra) i també me'n recorde d'una reflexió escrita espontàniament a http://www.neuronilla.com fa uns anys: "Si quieres llegar a algún sitio en concreto, tienes que recorrer un camino largo. Los atajos son los caminos de los que tienen prisa." Amb la bicicleta i tot, també podem anar per camins llargs i interessants, de la mateixa manera que els darrers anys en què vaig treballar no tenia més remei que agafar la bicicleta de passeig, anar pel carril bici... i aplegava al treball amb el temps necessari i tot!

A més, fer ecologisme també ens fa més humans i alternativistes, és a dir, creatius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada