Viure el present com un regal

Les línies que escriuré tot seguit són una reproducció (quasi total) d'un missatge enviat a una persona adulta, Martina (nom amb què mantindré la intimitat de la persona), sobre el present i la importància de tindre un ideal. Crec que una de les funcions del mestre, presentar-se amb franquesa i contar també les seues experiències, fa que es mostre com una persona humana, singular, que també té alts i baixos, que tot i la seua possible genialitat (a què podem aspirar totes les persones!), també té humanitat (avanços, moments en què la malenconia és una temptació... i la deixa passar abans que se n'haja d'empeltar... i procesos de canvi que són enfocats com oportunitats). Ací teniu el correu:

"Després de moments tèrbols o en què la falta de coratge o d'alegria començaven a estar arrere (juliol del 2008), comencí a sentir l'alegria, a tindre algun ideal, a pensar que el que valia era fer la meua vida, ser persona independent i tindre els mitjans (llibres i tot) que em pogueren fer paper.

El pas cap a Alaquàs [, primavera del 2009,] implicà un canvi d'actituds, parers, formes de veure el camp emocional, major treball de la creativitat (com ara, començar a aprendre una llengua estrangera) i... treballar molt el sentit de l'humor.

Igualment, quan passes de la foscor a la claror, com el pas de les hores nocturnes cap a l'eixida del sol, veus que tens companyies, que els teus mentors són companys de viatge (com tu ho eres, d'ells) i que una de les coses que impulsa la persona cap a la llibertat emocional (molt important en el dia rere dia actual) és la creativitat.

Recordem que l'esperit creatiu va acompanyat d'una visió positiva de la vida, treballa per un major equilibri entre raó i emoció, afavorix la flexibilitat, fa fluir idees noves que ens permeten trobar alternatives al passat i aplicar-les des del present. Aquestes línies m'ixen amb espontaneïtat, un element també clau en la creativitat, com l'escolta activa i sincera (recordem que és el segon sentit que més treballem)... junt amb la resta de sentits.

Açò és positiu, perquè ens permet una connexió més constant amb el medi ambient i social que ens envolta, la qual cosa ens ajuda a col·laborar (des de la nostra independència, genialitat, lideratge, singularitat, autenticitat, sentit de l'humor, màgia per a traure idees noves...). També ens ajuda a viure la vida amb major alegria, com el xiquet que canvia de temes i no està pendent de l'orde, sinó del que fa, del present.

Un últim apunt, i que no recorde on vaig llegir: ¿és casual que PRESENT també signifique... REGAL? Crec que no: és més, quan fem un regal a una persona és perquè està present, viu, ens acompanya i tenim confiança amb ella, això és, fem el regal amb llibertat, sense fer el joc a qui promociona el pensament correcte, perquè una sana rebel·lia ens fa ser més humans, de la mateixa manera que molts xiquets [es mostren humans] amb les persones desconegudes.

Quant al tema del ser o del tindre, opte per crear harmonia i creativitat. Per què he trencat la dicotomia? Doncs perquè estime la moderació, en lloc dels extremismes o la filosofia de l'interruptor i, a més, perquè de la creativitat naix la vida, l'Esperança real i optimista i l'alé que permet veure les coses amb major joia i esperit de superació i sensibilitat.

Una forta abraçada de part del teu amic Lluís."

Crec que és molt important que el mestre, sobretot amb les persones que necessiten més suport emocional en un moment determinat, estimule l'alumne perquè recupere la confiança, l'esperit de superació, l'amor per la matèria i per les coses senzilles del present i perquè persevere i reviscole amb Esperança i optimisme: revisar el nostre historial de "reviscolaments" ens anima a caminar avant, tot i les roques del camí, les quals atorguen major sentit i aventura a la curiositat que ens espenta avant.