Humor extravagant i mestratge

Encara recorde algunes de les frases més típiques d'un històric professor de literatura castellana, plenes del component "excentricitat", u dels meus principis.

Quan empre l'excentricitat junt amb l'humor? Quan observe que, per exemple, tinc problemes per a iniciar una redacció en anglés. Aleshores comence amb el creuament de frases ben distants, a partir del component "significat", però no des del punt de vista "gramatical". Així, una vegada vaig escriure, poc o molt, que davant la situació econòmica actual (a Espanya) i per a millorar el sistema d'ensenyament espanyol, proposava fer curses de sac al llarg del curs escolar. Per què? Perquè permetríem que, si més no, el sistema d'ensenyament es mantinguera com ara i que, a més, incorporara el sentit de l'humor. Com a mínim, plantejaríem alternatives dobles: per a l'època econòmica actual i... per al sistema educatiu...

A mida que avançava aquella històrica redacció, feta en anglés per al mestre que m'ensenya des del març del 2009, trobava que durant els meus primers anys com a estudiant de l'ensenyament primari, encara s'ensenyava el tema dels conjunts, una qüestió anys arrere superada als Estats Units (aquest detall el vaig incloure en l'escrit). Igualment vaig afegir que era un sistema d'ensenyament que necessitava incorporar el pensament creatiu... I podria afegir més, però ens desviaríem del tema d'aquest article: la utilitat de l'humor, excèntric o no. Vejam què posa un llibre sobre creativitat, "Desarrolle su creatividad" (Ed. Grijalbo, 1994, p. 92):

"Cualquier ritual sencillo es beneficioso mientras le ponga de humor creativo.

Si depende de hábitos decididamente extravagantes para poner en marcha su proceso creativo, entonces está en compañía de algunos de los más grandes innovadores del mundo. El poeta y dramaturgo alemán Friedrich Schiller no podía ponerse a trabajar si no tenía una manzana podrida sobre la mesa. El olor, creía él, estimulaba su poder creativo. El novelista ruso Iván Turgeniev sólo podía trabajar con los pies dentro de un cubo de agua caliente. El escritor francés Honoré de Balzac siempre llevaba su bata blanca favorita mientras escribía sus novelas."

També vull afegir que, durant moltes de les sessions d'anglés, incorpore el somriure i, si les circumstàncies ho faciliten més, una bona ració d'humor, sarcàstic o no, però humor. La qüestió és tranquil·litzar el procés d'aprenentatge, facilitar l'harmonia i l'espontaneïtat de la relació mestre / alumne i crear una sessió en què l'humor també tinga el seu espai. Així, un dia li vaig recordar, al mestre (i no n'era el primer, dels dies de classe) que l'humor és un element molt recomanat per la psicologia del pensament positiu i per publicacions sobre el pensament creatiu o sobre el desenvolupament de la creativitat. Finalment diré que un dia vaig contar una anècdota d'institut a un amic, Felip, en què una mestra de valencià preguntà a la classe qui tenia la culpa ("¿Sabeu qui té la culpa de tot això?, ¿sabeu qui té la culpa de tot això?"). La meua eixida, la qual gaudí del suport psicològic de la mitat de la classe (els valencianoparlants), fou: "L'obrer!". I la resposta final, de la mestra: "Sí, l'obrer tindrà la culpa!". Aleshores comprengué la mestra que, potser no feia falta tanta seriositat i sí un estil més fluïd i tranquil de tractar el tema del moment. Una dada final: sortosament la mestra no em va despatxar... Com he dit adés, gràcies al suport de la mitat de la classe.

Conclusió: l'humor relativitza el dia rere dia i facilita la creativitat, l'alegria, l'espontaneïtat i una presa de decisions més encertada i tranquil·la, presa que afavorix que u prenga les regnes de la seua llibertat i el seu lideratge emocionals.

Ei!, una pregunta: ¿heu vist el barret que sol portar molts dies o el ratolí d'ordinador que m'acompanya dins del carret de compra que porte quasi sempre al meu costat? Bo, si no el trobeu no passa res...

A vegades em pregunten el motiu pel qual porte el barret. I segons l'oratge del dia, els dic "Perquè m'entren les idees", "Perquè no se me'n vagen totes les idees", "Perquè vull", "Perquè m'agrada la diversitat"... Sol dir la primera frase que m'ix fruit de l'espontaneïtat i de la llibertat de pensament. Alguna vegada m'han dit alguns jóvens que afrontarien, però... com no és eixe el meu cas, des del punt de vista emocional, m'és indiferent, perquè el que més m'importa és ser líder de les meues emocions i que la inspiració m'acompanye cada dia.