Gandhi ens va deixar un llegat molt atractiu i, a més, ric en el camp dels valors. Es tracta d'una de les persones més destacades del segle XX i que més simbolitzen la cerca de la tolerància, el desenvolupament de la creativitat per mitjà de la curiositat (recordem els viatges en vaixell que ens descriu en l'autobiografia), l'interés per les relacions interpersonals, la resolució de temes entre dos persones o parts sense recórrer a la llei (un punt dels més creatius, al meu parer) o com fer possible la independència d'un país a través de mètodes humans pacífics.
Doncs bé, triaré només u dels punts que considere més atractius, mentres llegim l'autobiografia: la resolució de conflictes sense haver de passar pels jutjats. Es tractaria, potser, d'un tema interessant per a l'alumnat de Dret, de Sociologia, de Psicologia. Sovint molts mitjans de comunicació (caldria saber si realment ens comuniquen o si es dediquen, simplement, a passar informació en una direcció... perquè intentem seduir-nos) trauen temes relacionats amb advocats, fiscals, polítics que actuen per mitjà del món de les influències, una persona sancionada o castigada per...
En resum, la pregunta que llance és... "Quines alternatives a la justícia (u dels tres poders, segons la tradició política i educativa) podríem desenvolupar diàriament (a nivell social)? On creus que rau el punt de partida? Què faries si fores advocat o jutge? (recorda que hi han jutges espanyols que han començat a aplicar alternatives al castic)".
Darrere de preguntes així hi ha una crida a mirar les coses des de tres punts com a mínim i, així, passar del món dels binomis (per exemple, blanc / negre) al món de la moderació i el pensament creatiu, el qual ens obri, com Gandhi, a les alternatives i, per tant, a l'estudi d'un món diferent, més social (major sensibilitat), més íntegre (major joc de la raó junt amb les emocions, dos parts humanes, de la part masculina i femenina de les persones), més espiritual (interés pels valors) i amb una organització social diferent (més flexible i amb principis). Evidentment, com la independència de l'Índia, això "començarà a sentir-se a nivell social" quan actuarem entre més persones i primarem el pensament positiu, social i creatiu per damunt de l'aplicació de la llei (hi han lleis moralment qüestionables): guanyarem així espais d'independència i, com no, de calor afectiva. Per eixe motiu és tan bàsic viure el present i fer camí (des de la llibertat i la responsabilitat, com des de l'alegria i l'humor diaris) que esperar a un futur idíl·lic que potser no aplegue mai i que indicarà que ja no portem les regnes de la nostra vida.
Finalment, una frase de Gandhi, la qual m'ha sigut molt útil: "Sigues tu mateix el canvi que vols veure en el món." Un home punyeter, Gandhi? No, realista, creatiu i sensible.
dissabte, 28 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada